Fa pocs dies vaig publicar un post que parlava del menysteniment general de Cultura envers la plàstica i explicitava el cas de Raúl Capitani i l’any Espriu. Avui he tingut ocasió de parlar tranquil·lament amb ell i aquell malestar que sentia per el tracte pejoratiu vers la seva persona i obra ha pujat molt de to i s’ha convertit en veritable emprenyada ja que he pogut comprovar en la veu del propi protagonista que el tracte no ha estat menystenidor , ha estat simplement insultant.
Com que se m’infla la vena i això
no convé a la salut, poso al damunt de la taula els paràmetres i deixo la
comparança en les seves mans per que administrin opinió i justícia.
Tres son els artistes que
intervenen en aquest any Espriu , organitzat per l’Ajuntament i la Comissió
Espriu de Mataró.
MANUEL CUSACHS.-
Exposició “El caminant i el mur”.- Es
celebra en el Museu de Mataró amb una durada de 2 mesos i mig. Producció de l’Ajuntament
de Mataró que és especialment lluïda amb un muntatge d’alta qualitat i interès,
gens habitual en l’ indret . Inauguració amb parlaments de Bru de Sala i
cloenda amb Jordi Pujol. Edició d’un catàleg de 28 planes de bon nivell , amb
bones fotografies i diversitat de texts. Una exposició com cal i com hauria de
ser norma.
JORDI CUYÀS .-
Exposició “Espectres al laberint grotesc” .-Vídeo
instal·lació de dibuixos animats efectuada ( atenció al detall ) a iniciativa
de la Comissió Espriu i produïda per la direcció de Cultura de l’Ajuntament. Es
presenta a Can Palauet, amb una durada de 2 mesos i mig. Hi ha activitats
complementaries amb visites comentades dedicades al públic familiar i en general,
i servei educatiu.
S’edita un acurat desplegable de 8
pàgines.-
RAUL CAPITANI.-
Exposició gravats de “La pell de
Brau”. Lloc , les Biblioteques Públiques Pompeu Fabra i Antoni Comas. Durada
tres setmanes. ( Cal recordar que ambdues biblioteques no disposen d’un espai
que disposi de les condicions idònies per a una exposició d’art plàstic , ja
que aquesta no és la seva funció).
Producció de l’exposició a càrrec
del propi artista que ha hagut de pagar-se l’emmarcat corresponent. Catàleg i/ o
invitació inexistent a hores d’ara i no està previst. Per part de L’Ajuntament
i la Comissió l’únic detall és que vist el delicat estat de salut de l’artista,
l’obra li serà recollida in situ per a
ser exposada.
A més es trenca la sacrosanta
unitat de l’obra i es divideix en dos parts , amb la conseqüent confusió del
visitant ( No seria millor tot junt i
fer una mostra al darrera de l’altre ?) .
( Totes aquestes dades m’han estat subministrades aquest mateix vespre per el propi artista).
Ara vostès decideixin i jutgin. Per
la meva part tot està ben clar. Veritable insult vers Raúl Capitani, aprofitant-se
de la seva edat i la seva feblesa per el seu delicat estat de salut i jugant
amb el seu desig de poder presentar de nou la seva obra.
Queda un mes per a la teòrica
inauguració. És obligat rectificar , des del tema producció ( és del tot injust
que Capitani pagui quan a la resta el paganini és l’Ajuntament) , a l’indret (
les sales de les biblioteques no estan preparades per una exposició plàstica) i
com no a tots els detalls accessoris del fet.
Sabem que no serà així, que res
succeirà i que si a Capitani no li agrada , que es foti i que no exposi , però
en l’estat actual és obligat que la Comissió expliqui amb tots els uts i uts la
raó i la causa d’unes diferencies abismals del tot inacceptables.
Però és que hi ha coses que no s’entenen.
El cas del total i lamentable oblit de Ventura Ametller , per exemple, n’és una d’elles. Però aquest és un
altre camp que millor serà que el toquin els entesos.
Amb tot això pensava que ja s’havia
tocat fons , però veient el que s’acosta en el que pertoca a la plàstica en l’entorn
municipal , el nivell ja és de perill d’extinció. Serà qüestió de demanar ajuda
a l’ONU, Unesco o a qualsevol entitat amb pes ja que el genocida plàstic
previst hauria d’obligar als artistes a agafar les armes. Però d’això ja en parlarem
demà, que hi ha molta teca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada