SANT LLUC 2013 ( II ) ( A - C )

MÀXIMO ALMEIDA.- Manté la fidelitat a a aquest realisme de caire magicista inquietant , encara que l’encaix global de la peça no acaba de ser del tot escaient , però està clar que l bon fer de l’autor salva la situació.

MONTSERRAT ARIÑO.- San Lluc és el patró dels artistes i son molts els que ho haurien d’entendre. Simple afecció i en grau poc més de beceroles.

LAIA ARNAU.- Peça ja coneguda que és fidel reflex del bon to de l’autora en aquesta pintura descriptiva / il·lustrativa que tan bé domina.

EMILI BADIA.- Cada any que passa se’ns ofereix més jove i intuïtiu. La simplicitat al poder mitjançant l’equilibri i la bellesa.

GLÒRIA BADOSA.- Segueix en aquesta aposta abstractiva sense cap mena de por ni en el color, ni en el gest ni en la intenció. No acaba d’encertar en l’equilibri global de l’obra, però l’evolució es fa avinent a cada volta. Hi ha camí.

AGÀPIT BORRÀS.- Hàbil, intel·ligent i críptic. Més dulcificat que en altres ocasions , però seductor com sempre.

Mª CARME BUFÍ .- Obra dolça i amable , ben realitzada a la que manca una dosi de misteri per fer-la del tot atractiva.

FRANCISCO CABANILLAS.- Anys i anys presentant ofici i ara ens sorprèn amb una bona peça en la que combina perfectament la seva perfecció tècnica amb una bona dosi de poètica i sensibilitat. Una de les sorpreses positives de la mostra.

MARIANO CABELLOS .- Obra parella a la d’una edició anterior. Soc dels que penso que els artistes de nivell han de presentar obra nova i potent i no fer la viu-viu per més que l’obra presentada depassi amplament la mitja del presentat. Aquest és un exemple clar.

MANEL CAMPAÑA.- Quan es vol enviar un missatge aquest ha de ser més poderós en el fons i la forma. I si a més la tècnica trontolla el resultat no pot ser altre que decebedor.

NÚRIA CANDAU.- És cert que la constància en el treball es nota i que l’aspecte millora, però cal independitzar-se i ser un , amb tots els defectes que es vulgui, que no ser l’eterna còpia del mestre i per tant perdedora segura en la comparança.

MANUEL CANDÓN.- Hi ha semblances que fan mal i més si l’obra ens remet a llibres d’aprenentatge. Quan un creador és mimètic i no és gens personal, és un creador perdut. De seguir així, aquest és el cas.

EDUARD CASADEMONT.- Pretén ser cridanera i motivar a la reflexió i es queda a mig camí. Hi ha intenció, però mala resolució.

JORDI CASTELLÓ.- Quan ens queixem del nivell del sant Lluc, és per peces com aquesta. És el que passa quan el criteri és de nombre de participants i no de qualitat.

FRANCISCO CHACÓN.- Serveix de manera plena el comentari anterior.

JOAQUIM CIUTAD.- Composició, equilibri i habilitat. Obra intranscendent però realitzada amb habilitat .

POL CODINA.- Una obra que no arriba ni de lluny al seu nivell habitual. Cal retornar al creador agosarat, viu i llençat,  i defugir d’aquesta acomodatícia forma del gust d’amables decorativistes poc engrescats en l’art de l’avui i el demà.

RAFAEL CODINA.- Repeteix tema marí , realitzat amb habilitat en l’equilibri de forma i color. Pintura de sempre per aquells amb el gust de sempre. Amb senzillesa i correcció.

MANUEL CONTRERAS.- Anecdòtic i insubstancial. Bon exercici de regles compositives i de perspectiva , però amb un resultat fred i insubstancial.

MANUEL CUSACHS.- Un Cusachs amb tots els ets i uts. Amb això està dit tot.

 (Totes les fotografies de les obres del sant Lluc , d'aquest i altres post , han estat manllevades del web de l'Associació  Sant Lluc per l'art Mataró).