Fa justament un any que Josep Serra
per a celebrar els seus 30 anys de vida expositiva es va llençar a l’aventura
de realitzar tres exposicions alhora. Així dues sales de l’Ateneu, el museu del
Càntir i la Casa Gòtica d’Argentona i exposava igualment a la Fundació Setba de
Barcelona, van aplegar el més florit de la seva obra.
Una exposició de tal magnitud , que
a més no tenia desig d’antològica ja que essencialment feia referència a la
seva realitat més actual i immediata havia
de comportar per l’artista no tan sols
un esgotament creatiu, ans també una obligada i profunda reflexió del seu estat
creatiu i principalment, del seu camí a seguir.
Ara ,just un any després, Josep
Serra es destapa de nou amb la que és la seva actual mirada creativa. Ho fa a
l’espai Capgròs tot oferint-nos un grup de pintures sobre cartró de tonalitat
grisosa sota el títol de “Obra Trobada”. Un títol tan enginyós com potser
enganyós. I dic això ja que hom que es dedica a la creació sap que les obres no
es troben mai, és busquen i si hi ha sort apareixen. Un pot fer una “troballa”
tècnica i fins i tot un truc creatiu per casualitat , però aquest fet difícilment
establirà petja.
Josep Serra ha cercat amb delit el
seu nou camí. L’explosió de la passada temporada va marcar un cert esgotament
de l’expressionisme abstracte de caire radical, a la manera de Pollock , per
entendre’ns i salvant les abismals distàncies. Aquella obra intensa, punyent,
incisiva, amb una certa agressivitat de paleta, estava prop de l’esgotament i
era difícil anar més enllà. Ara ens trobem amb la resposta al seu neguit.
Serra , tot mantenint el to i el
signe d’identitat , sembla haver virat vers unes cadències més essencials i
despullades de tot efectisme. Mantenint el gest , eix matriu sempre de la seva
obra , estructura el treball d’una manera que podríem qualificar , i no és
contradicció, d’expressionisme minimalista, per la limitació dels elements i l’asèpsia
que sembla vol pregonar en el cert garbuix del seu treball. Una difícil
contraposició a la que ajuda sens dubte la variació cromàtica de la seva paleta
, en un cert oblit dels negres i vermells intensos i l’aposta per una gama de
blaus més poètics i sensibles.
“Obra trobada” no és tan sols una
magnífica exposició per la qualitat de les seves obres , ans també és una
mostra cabdal en la carrera de l’artista. D’ella hauran de néixer les properes
passes de l’autor que sols ell pot decidir. Però si l’opinió de la crítica
serveix per quelcom , no ens hem d’estar de dir que el camí ara encetat és del
mateix nivell qualitatiu i potser d’una major intensitat pictòrica que aquell
que ens presentara ara fa un any.
Així doncs que tot queda clar. Una
magnífica exposició d’un artista que ens demostra que el seu salt a primer
nivell que aconseguí amb el seu recull, manté, ara i amb aquesta “obra trobada”
, tota la seva vigència.
Felicitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada