COMENCEM MOLT MALAMENT

Avui pretenia parlar del número 12 , és a dir la xifra culpable de que el PSC no mani a la Regiduria de Cultura, segons la si més no, peculiar versió d’alguns dels seus responsables, que varen tenir la gentilesa de convidar-me a cafè per a tal d’explicar-me les, lògiques per a ells i peregrines per a mi, raons per defensar la regiduria de Cultura que ha quedat a mans de Sergi Penedès d’ERC.

Evidentment que no va existir cap mena de punt d’acord. La lògica política d’ells s’enfrontava a la necessitat cultural i estructural de la ciutat , i queda ben clar qui seria el guanyador. O millor dit , qui en seria el perdedor, amb resposta única , clara i en majúscules , LA CIUTAT , fet que tampoc sembla per alguns molt preocupant.

Deixa passar sis mesos , ja veuràs que ... , paraules dels ponents.
Han passat quatre dies i ja ho he vist tot :

El passat dijous es va inaugurar “Col·lecció Particular” , la donació de Xavier Ubach. No vull incidir en fets anecdòtics de la no-invitació, del no al catàleg , i això que el meu nom estava entre els públics agraïments fets per el mateix Xavier Ubach, el que fàcilment em pot fer pensar que ves a saber si m’haurien permès l’entrada en cas contrari.
Tot fullejant el catàleg detecto disset greus errades.Comunico amb Xavier Ubach i les explicito. Faig el mateix amb el nou regidor de Cultura tot demanant responsabilitats.

Avui, cinc dies més tard del meu avís, i a setanta dues hores de la meva comunicació oficial, tot segueix igual. Les carteles exposades mantenen els errors, i quan obro el correu tinc misiva del regidor que diu “ havent detectat algunes errades... , ens hem posat amb contacte amb el Sr Ubach...., per esmenar aquestes errades...”
Però quin morro. La gent de Cultura no ha detectat cap errada , i sí el que això signa. Qui s’ha posat amb contacte amb el Patronat ha estat el Sr. Xavier Ubach i no al revés. I actuacions per esmenar-les cap ni una. Cinc dies més tard de l’avís tot està igual.

Podia esperar moltes coses del nou regidor. Bones i dolentes , però mai esperava tal nivell de cinisme. La seva resposta pot valer en un entorn general d’aquells que no saben de que van les coses , però respondre al denunciant amb tanta poca vergonya el qualifica desqualificant-lo per tot.

Fa dies que un va parlar de reflexions. He d’agrair a Sergi Penedès que les hagi aclarit a cop de mail, però certament em deixa pocs camins per escollir . Per dignitat sols en queda un i el penso usar.

SEGUIM PITJOR

Molt poca gent sap que un important crític i historiador d’art , degut a les relacions que manté amb algun que altre artista mataroní, està disposat a cedir a la ciutat el seu important fons documental , per al seu ús i custodia, restant en dipòsit definitiu a la seva mort. És a dir el mateix que no fa pas tant va fer Daniel Giralt-Miracle amb la Universitat de Vic.

Es van iniciar les converses i la cosa sembla interessar. En parlem després d’eleccions... Ho fem després del pacte.... Un dia d’aquests quedem per sopar.... Però és clar que el pastís és llaminer i hi ha abelles al voltant.

Potser dintre d’uns dies se li enviarà un mai dient “ havent detectat....”.
Per una vegada no fem el capgròs i actuem tal i com cal.

Mataró i els mataronins no podem perdre una ocasió com aquesta.

RESPIRACIÓ ASSISTIDA

La que m’ha donat un important artista mataroní tot convidant-me a escriure la presentació d’un important catàleg per a una més important exposició al País Basc. No sap prou com he agraït la invitació.

La obtinguda mitjançant el zerotresvuit... la revista de Vilassar de Mar que arriba de la mà de Paco Rodon al número dos cents.
Veure el nom d’un , juntament amb el de Josep Puig Pla, al costat de la crème de la crème de la intel·lectualitat catalana , amb un ventall de noms que fa fredar , et dona esperances en pensar que alguna cosa bona fas malgrat el menyspreu oficial.

Fets com aquests son els que a vegades impedeixen la gloriosa botifarra que els responsables culturals dels que manen ( ERC) i els que no han volgut manar(PSC) semblen demanar amb exigència i que cada vegada més , un està disposat a executar amb tot plaer.