DIA DEL MEDI AMBIENT
Sempre es diu que malament rai quan es celebra el dia d’alguna cosa. La celebració d’avui però va més enllà del caràcter específic dels gustos , circumstàncies i costums de cadascun de nosaltres per convertir-se en un problema global que ens afecta a tots.
En un dia com avui valguin les reflexions negatives envers EEUU i Xina , dues mirades diferents però absolutament egoistes. I en vagin dues positives que tenen el protagonisme ben proper, a Barcelona.
Per un costat l’actuació activa del “bicing” , aquest fenomen que tots els que ens movem per Barcelona hem notat. Èxit de públic, de civisme, de nombre d’abonats ... Quasi un morir d’èxit.
Un model que amb els seus paral·lelismes i limitacions haurien d’imitar moltes ciutats.
L’altre , el reflexiu , com ho és la instal·lació duta a terme per l’alemany H.A Schulz a la Pça Reial de Barcelona amb un exercit de tres cents soldats , que son escultures a mida natural , realitzades amb materials provinents de la brossa. Una magnifica composició artística i alhora una eina de reflexió igualment important.
CRÍTICS D’ART
No és aquesta la primera vegada, ni serà la última, que dic que m’agraden i molt, les crítiques artístiques d’en Ramon Bassas.
Avui publica en el seu blog un magnífic anàlisi de l’exposició que Perecoll presenta a Can Caralt ( Llavaneres) . Em cita i llegint el que ha dit , i el que diu un mateix , potser del conjunt d’ambdós en surt un comentari mínimament apreciable.
La deformació professional fa que un moltes vegades objectualitzi les exposicions en un anàlisi en un fonament de trajectòries anteriors i per venir. En Ramon en canvi les contextualitza , espiritualitzant-les si es permès el concepte.
Potser per això penso que un comentari a quatre mans podria ser molt divertit. Per ell i per a mi, ja que ens ho passaríem la mar de be. I per l’oposició podia ser un bon element de dispersió, per carregar sobre dos qualsevols que juguen a intel·lectuals i entesos d’art , quan haurien de dedicar-se a .....
Ramon, potser serà qüestió de provar-ho.
1 comentari:
- Pere
Seria un honor, encara que (i no és fer el pilota) jo sóc un simple aficionadet al teu costat que, com a molt, té la gosadia de dir en pñublic el que li passa pel cap. Però vaja, m'agrada la idea.
També és cert que les idees les he de reposar una mica abans d'escriure-les... en fi, ja em diràs.
L'oposició estarà contenta, tranquil; em sembla que s'estimen més que parli d'art... ;)
Publica un comentari a l'entrada