dimecres, de juny 13, 2007

ELOGI DEL TRAMPÓS


Uns quants milions en directe , i quasi la resta d’habitants de l’estat en diferit, vàrem veure el passat dissabte el gol del trampós de Messi , fet amb la mà. Sortosament , el cúmul de casualitats del darrer minut , va fer que aquesta jugada passés de històrica a anecdòtica .

El judici a posteriori , coincidint sempre en la il·legalitat de l’acció, esdevé en el rosari més absolut d’incongruències. El que es passa la llei per el forrro esdevé en el personatge hàbil, llest , murri , intel·ligent en una paraula, capaç de ser més hàbil que els demés aconseguint la finalitat buscada , encara que sigui de manera il·legal, fent trampa.

Però a qui importa això?. Que és aquest concepte d’esport com unitat formativa?. Que estrany sonen els conceptes de joc net i fair play. L’important son els objectius i aquests estan aconseguits i que ningú es queixi ja que justament fa pocs dies tu vares fer...... I maricón l’últim.
Per tant res a dir. En la competició es tracta de guanyar , que és el que val, i el demés son punyetes. O és que algú ha gosat recriminar la trampa del habitualment trampós jugador argentí.

Políticament parlant, ara en època de pactes , també les trampes estan a l’ordre del dia. Així podem veuere com aquell partit amb una mínima representació , assoleix alcaldies a canvi del seu vot , O com apareixen coalicions multipartidistes que no tenen res en comú, fora de l’afany del poder que els hi dona la suma.

Tinc ben clar dues coses: Que la política és l’art de governar i per tant aquest ha de ser el màxim objectiu . D’aquí queda clar l’aparent contradicció de qui guanya unes eleccions. Sempre les guanya el que governa. Per mi no hi ha dubte.
Però en ambdós casos ( Messi i la política) em neguiteja e pensar on queda l’ètica. Sempre m’havien ensenyat que la fi no justifica els mitjans. Potser com que era època de Franco ningú va fer l’afegitó de “menys en els esports i la política”.

Ja sé que quan diposito el vot a favor d’algun partit , en faig cessió de tots els drets i aquell partit pot emprar-lo com vulgui. Hi ha vegades que les coses estan clares , fins i tot si parlem de tripartit , però hi ha tants pactes anti natura que..... ( si als que van votar al PSOE a Navarra i a Pamplona , els hi diuen que servirà per recolzar al PP , veuríem que hauria passat...).
Però en front de la pregunta està sempre la resposta atinada, que és ni més ni menys que aquesta “irregularitat” es fa per afavorir el poble, la ciutat , la pàtria , el club....

Potser per tot això a un, l’idea de pàtria li queda cada dia més ridícula , allunyada i pueril. I en el que pertoca a l’altra cas, que voleu que us digui si es sacralitza retomant l’apel·latiu de “La mà de Déu” .

Potser per tot això un cada vegada creu menys en la pàtria , i és més descregut del tot en la qüestió religiosa.