ALEGRIA

Aquells que em coneixen be saben que soc un gran tímid. Diuen que de tímids hi ha dues grans famílies: la dels que no diuen res i la dels que no paren de xerrar per tal d’evitar que pugui caure alguna pregunta compromesa i personal. Jo soc d’aquests últims.
Potser per això, encara que un es despulla, i molt , davant certes situacions oferint la seva veritat més sincera , el cert és que de les intimitats familiars i de les més personals ben poques coses en diem. Però avui vull fer-ne excepció.

Avui al migdia hem sabut que la meva filla gran ha aprovat amb bona nota la Prova de Selectivitat , i per tant a l’espera de la nota de tall i tenint en compte la que es demanava l’any anterior , quasi podem assegurar que tindrà oberta la porta a la Universitat en la carrera i lloc que desitjava.
Feia temps que no passava tal ànsia per uns exàmens i unes qualificacions. El meu fill va anar per la via de la FP i després va passar a nivells superiors i no vaig tenir aquest patir de la darrera setmana.

Avui estic content, penso que ben aviat ja tindrem una altra dona de la família en el camp de l’ensenyament. Sé que és la seva vocació i que ho farà be. Si quan guanya el Barça, o fins hi tot el Madrid , la gent surt a tocar el clàxon per arreu, us puc ben dir que a un li venen ganes. Però educat en el civisme ens quedem amb l’alegria íntima i amb la petita explosió que és publicitar-ho en aquest blog.

BLOGS


Mentre cada vegada estan més silenciosos alguns blogs , sortits a bon segur de la moda o les necessitats polítiques , n’apareixen d’altres que es mouen més en el camp de l’opinió intel·lectual.

Així de fa un parell de dies que l’artista Pere Màrtir Brasó , aquest creador de vilassarenc de naixement però mataroní d’adopció i de residència , ha obert el seu espai d’opinó amb el mateix títol de la seva darrera exposició al Monjo, que un va tenir el goig de presentar (www:animusprovocandi.blogspot.com ).

Amb aquesta inauguració a bon segur perdré un dels més fidels “comentaristes” que ha tingut aquest blog , però tots hi guanyarem amb les opinions generals i personals d’un més que intel·ligent provocador.


En Ramon Bassas cada dia em fa més la competència en això de la crítica d’art. Ahir ens explica la seva col·laboració al blog “Art Neutre ?” ( www:artneutre.blogspot.com ) , espai en el que cohabitem ja que han inclòs aquest “transport públic” entre els enllaços de blogs d’art. Espero que entre un i altra l’art mataroní en sortirà publicitat i beneficiat.

Però en Ramon , chiquito pero matón , i que em permeti la broma i el rodolí, no es para en barres i ja el tenim com a jurat del proper Sant Lluc , el que demostra a més d’una sapiència artística reconeguda , un valor personal sense límits quasi fregant l’heroïcitat.
Un ple municipal d’aquells dels més calents, res te a veure amb el risc d’acceptar una plaça en tant complex jurat. Allà si que li tocarà ser del morro fort, i mai tan ben dit, vist el tarannà mes suau i lleuger del jurat d’enguany , potser per evitar el desgavell que es provocà amb l’estricte i justíssima actuació d’un valent jurat.
Les seves decisions si que portaran polèmica i ves a saber si algun que altra vot volarà davant el seu pensament justicier.

Un pas més en aquesta la seva desfermada carrera crítica del nostre bon amic i regidor , al que amenaço públicament , que en cas de seguir en aquest intrusisme i prenent-me el lloc , em veure obligat a postular-me com a regidor en les properes llistes , en el número dotze és clar , el que diuen que és el de cultura. Però d’això ja en parlarem demà.

Les obres que honoren aquest post son de Pere Màrtir Brasó.