ANIMA ROOS

M’acosto al Museu del Càntir per a tal de lliurar una obra de Rodolf Tur que m’ha estat sol·licitada per a la propera mostra de caire antològic que es celebrarà a Argentona ( Museu del Càntir i Casa Gòtica) en motiu del 25 aniversari de la seva mort. Una exposició altament interessant , que vull recomanar ja de bell antuvi ( s’inaugurarà el dissabte 26 de setembre) i que tindré el gust de presentar per petició expressa de la família . Gràcies per la confiança.


El viatge em permet veure l’exposició de la ceramista belga Anima Roos que un erròniament creia ja finalitzada dons era l’exposició estrella de la Fira del Càntir. M’alegro de la meva sort ja que la visita a la seva mostra és enormement plaent per la qualitat dels seus tractaments tècnics , al sensibilitat de les seves realitzacions i la bellesa poètica dels seus objectes finals.

Anima Roos és una reconeguda ceramista belga de prestigi internacional que és gran especialista de les tècniques de “paperclay” i de “l’enfumage” , tècniques en les que es precisa un absolut domini tècnic per assolir per un costat aquesta aparença exterior i per l’altra aprofitar el craquelat que es produeix en el xoc tèrmic i aprofundir en la dimensió de l’esmalt.


Veure la seva obra és captivar-se en tots els seus elements. És fer-ho davant el preciosisme tècnic que es copsa encara que els coneixements ceràmics del visitant siguin minsos o nuls. És bocabadar-se davant la sensibilitat extrema que envolta tota l’exposició dominant-la com si d’una melodia estètica sonés en les nostres oïdes. És finalment el plaer estètic d’uns resultats enormement simples i senzills en l’aparença però que hom veu i entén que sols un gran mestre pot aconseguir-los.

La ceràmica , com totes les manifestacions artístiques , poden aconseguir el seu clímax de maneres diferents , contraries i fins i tot contradictòries., essent totes vàlides si s’aconsegueix la comunicació amb l’espectador. Roos aposta per la sensibilitat , la bellesa i la poètica en formes i resultats aconseguint una mostra de gran seducció i que mereix tota l’admiració.


Les ceràmiques d’Anima Roos una exposició que qualsevol bon afeccionat no s’hauria de perdre. I encara que sigui tard val la pena desplaçar-se a Argentona , on fins aquest cap de setmana es pot visitar.
Si ho fan no s’e’n penediran.

PARÉS DE MATARÓ

Avui , 14 de Setembre , en Joan Parés i Gomis , més conegut com en Parés de Mataró celebra 70 anys i crec que és mereix la més sincera de les felicitacions. Una felicitació a la que estic convençut s’hi afegeixen tots els artistes de la ciutat i tot el món de l’art, ja que es quasi impossible trobar-hi algú que no l’aprecií per la seva bonhomia apassionada.

Parés a més representa una manera peculiar de veure l’art. Enamorat de la seva ciutat , o millor dit del seu casc antic , ha dibuixat , pintat i repintat Santa Maria ( la seva dèria) mil i una vegades. El mateix podríem dir de la Plaça Gran i d’altres indrets . Ha apostat per una poètica del quotidià elevant al nivell de protagonisme artístic els elements més simples que ens envolten quasi sense que els tinguem presents. A més , com excel·lent retratista que és , ha sabut copsar l’ànima d’aquell que esdevenia protagonista del seu art.

En Joan ha sigut molt generós amb mi, a l’entorn de la gran estimació que ens tenim i que va néixer d’unes bones picabaralles quan ell feia uns paisatges amb ceres als que hi faltava trempera i un els criticava amb furor juvenil.
Així al voltant d’on estic escrivint m’envolten tres treballs seus. Un és un retrat ( dibuix) fet en una sola i curta sessió mentre parlàvem del diví i de l’humà. L’altra és un dibuix del Sant Lluc ( 1991) que n’era alhora el que servia com a portada de la col·lectiva de l’any, acompanyat d’una dedicatòria per a mi emocionant ( “A en Pere i al seu incomprès amor pel nostre Patró). Finalment , i just al costat de la taula, una magnífica pintura representant els branquillons d’una escombra , obra que quan me la va regalar em va dir que era per que la fes servir sempre, que calia escombrar moltes coses en l’art i la cultura de la ciutat. Moltes son les vegades que penso en ella i el seu significat.




A n’en Joan se li deu ja una antològica. Sé que alguna vegada se li ha proposat alguna cosa i ell ho ha defugit tot dient que no disposa d’obra ja que ell pinta quasi sempre per encàrrec , que.... , però ara crec que cal apretar i posar fil a l’agulla. En Joan és un gran artista i la ciutat li deu aquest públic reconeixement.

Li deu per moltes coses , especialment per la seva pintura , però també pel fet que ell va ser qui va encetar la que podríem dir “ Passió pel Cartell” ( de les Santes naturalment). La seva obra amb les figures de la ciutat va revolucionar tot el concepte del cartell de la festa convertint-lo en aquest element únic com és ara.

Per això , per allò i per el que oblido , vagi la meva felicitació més intensa per ell i la petició formal a aquells que manen.
Felicitats Joan i a complir-ne molts més , que l’art i la ciutat et necessiten.