PAISATGES INTERIORS

Jorge Sarraute és un artista argentí afincat de fa molts anys a Argentona. És artista en el sentit més ampla de la paraula ja que desenvolupa la seva sensibilitat creativa de manera excel·lent mitjançant la música per un costat , - es un reputat contrabaix -, i la pintura per l’altra. Ara presenta la seva primera individual seriosa a Mataró a la sala del Casal amb una vintena de peces aplegades sota el títol de “Paisatges Interiors”.

Fa temps que havia vist algunes coses de Sarraute que em semblaven interessants però que encara quedaven diluïdes en l’habitual complexitat temàtica i creativa de molts artistes argentins , però vaig tenir ocasió de visitar una exposició seva a la Casa Elizalde , en la que conjuntament amb un company fotògraf feien un treball al voltant de “Rayuela” de Cortázar.

Allà es van esvair tots els dubtes , estava clar que Sarraute era un artista a seguir, Aquest convenciment s’ha afermat en altres ocasions i ara assoleix evidència en aquesta mostra del casal, on una sola peça, “Carretera” ( al damunt d'aquest paràgraf ) , és paradigma de tota la seva qualitat.

Difícil és encaixar l’obra de Serraute en un estil determinat, encara que a bon segur el camp de l’expressionisme figuratiu és el que més se li escau. Però és clar que el camp del simbolisme i el d’un cert surrealisme especial també li son propers. Però a més els seus treballs segueixen emmarcats en aquesta necessitat d’omplir tota la seva obra de missatges , detalls i notes, en aquest horror vacui molt habitual en la filosofia pictòrica de les seves arrels.

La seva obra es caracteritza per una personalitat definida tant en la figura , - sempre eix de tota la composició -, el color , - bigarrat , amb una certa estridència cridanera que serveix per subjugar a l’espectador i fer-li atenció del missatge -, i un traç gestual, intens, rítmic , que marca el contrapunt adequat a cada circumstància.

Però com tot artista interioritat , - ben encertat el títol de “Paisatges interiors” -, tot el seu rebombori plàstic manté a l’home com a personatge evident o amagat , en aquesta passejada per la vida que és el que fa l’autor mitjançant les seves obres.

És aquesta una exposició per visitar. A bon segur que hi ha alguna peça que grinyola , algun treball al que caldria donar més voltes , però per tant sols la qualitat d’una mitja dotzena del presentat , ji ha suficient per que pugui sortir satisfet qualsevol afeccionat exigent.
Jorge Sarraute , un artista que demana a crits , o millor dit , amb les potents notes del seu contrabaix , una exposició més important en la nostra ciutat.

09.09.09





No vull estar-me de recordar que aquest dimecres caldrà acudir a la crida dels 99 artistes que al carrer Nou, i de 9 del matí a 9 del vespre , ens oferiren la seva plàstica personal amb la nou com a eix unitari, per celebrar l’especial agrupament de tants “9”.

Estic convençut de l’èxit de l’experiència i més sabent que darrera hi està en Josep Manuel Calleja , un dels millors creadors de Mataró, de renom internacional i que a bon segur tenim aquí un xic desaprofitat. Un craedor al que tinc gran estima , tant a nivell artístic com personal, i que té un espai important en la meva història ja que va ser el primer artista al que vaig entrevistar a Televisió de Mataró, i d’això aviat en farà 25 anys.

Una experiència dons de la que caldrà fruir amb intensitat , esperant ja l’exposició posterior que serà a la caixa , com no que del 9 de Novemebre al 9 de desembre.

UNA PREGUNTA I UN DESIG (9)

Pregunta: Avui a “la contra” de “La Vanguardia” , entrevisten a Joan Laporta. Per què , a diferència de quasi tots els entrevistats en el seu cas no es fa esment del seu estat civil, familiar i espiritual?.
No serà que no les vol mostrar per evitar mals entesos en el camp de la política , aquest element que com ell mateix diu, no hi té ambicions però sí inquietuds?.

Desig: Que les exposicions de Jorge Sarraute i “Passió pel dibuix” siguin molt visitades. Ambdues valen molt la pena.