dimarts, de setembre 01, 2009

NOVA TEMPORADA. AIXEQUEM EL TELÓ

No fa pas masses anys que en un dia com avui , 1 de setembre , en el que pertoca a la temporada artística el més calent hauria estat encara a l’aigüera. Era pels volts de la Mercè que la cosa començava a despertar per esclatar del tot amb el Sant Lluc que agafava la seva data natural del 18 d’octubre.
De mica en mica aquest començament ha anat avançant i enguany , en temps de crisis i queixant-se els artistes de que no es ven ni un clau ,- el que és veritat -, semblen haver copiat a moltes botigues que aquest estiu no han tancat per vacances , a veiam si havia sort i entrava algun caleró a la caixa.

Així sembla ja que avui mateix dia 1 , ja s’ha llençat el tret de sortida amb el començament del lliurament d’obres per el Sant Lluc que s’inaugurarà el proper dia 17 de setembre. Avui , demà i dijous son els dies marcats per l’organització per rebre les obres i posar-les a disposició del jurat que haurà de triar les 90 que per numerus clausus podran accedir a la col·lectiva. Un jurat que encara que en aquesta ocasió no s’ha fet públic en les bases be podem dir que a priori és dels tous , benvolents i condecendents.

Ara sols falta esperar que els artistes , que son els que tenen la paella de l’èxit pel mànec , siguin capaços de presentar obres de qualitat per dignificar la mostra.



Però serà el proper dijous 3 quan comença el foc expositiu amb la inauguració a l’Espai Capgròs d’una mostra de dibuixos de l’andalusa Marga Sáenz , una artista amb una bona activitat a l’estranger , - desprès d’haver exposat a Roma i Miami entre d’altres , ara està preparant una exposició a París - , que debuta a Mataró amb una mostra de dibuixos que tenen al cos humà com a a protagonista. Uns treballs que es mouen en el diàleg entre el realisme més pur i l’abstracció més gestual.

El mateix dia és Diego Guirao el que inaugura a l’Ateneu l’exposició que significa el seu retorn expositiu a la seva ciutat nadiua i on començà la seva trajectòria de la mà de Pau Mañé. . Després de molts anys de silenci i amb una recent exposició al centre de Barcelona a les espatlles , Guirao ens vol oferir la seva especial mirada en una abstracció que es mou entre el geometrisme, el ritme i la poesia. Una exposició que penso serà prou interessant i de la que podem començar a fer boca de qui és i que fa l’artista en el seu weeb http://www.diegoguirao.com/.


És l’endemà divendres quan a les set de la tarda i en la sala del Col·legi d’Aparelladors el dibuix esdevé de nou protagonista en una mostra signada exclusivament per dones artistes. La jove debutant Violeta Caamaño, es dona la mà amb la il·lustradora Laia Arnau , mentre que Catherine Lorton ens podrà demostrar la seva capacitat en els conceptes fonamentals i Anna Garcia seguirà en el seu personal realisme. Totes elles acompanyades per Laura Sánchez que retorna després de llargs anys de silenci , quan ja pocs recordaran la seva habilitat de composició interior fruit del mestratge de Rovira Brull.


Finalment dissabte la sala del Casal Aliança ens presenta els Paisatges interiors de Jorge Serraute , aquest argentí / argentoní que és alhora músic i pintor i que sempre troba el punt de mirada en la que es concentren la visió d’espectador i de protagonista.


Quatre exposicions per obrir boca en espera del començament oficial de la temporada a ca l’Arenas que enguany aposta pel genèric d’ “Art i Guerra”. Caldrà veure quin és el llista de participants i sí entre ells s’hi troben els únics creadors locals que han dedicat un seguit dels seu treballs a la temàtica bèl·lica. Dos en sentit individual i altres tres en un col·lectiu que es reuní específicament per treballar sobre el tema.

Cinc artistes d’aquí que per lògica haurien d’haver estat convidats , però sap la gent d l’IMAC de quins artistes parlem?. La resposta tan sols sigui presentada la temporada.

UNA PREGUNTA I UN DESIG ( 6)

Pregunta : Com és possible que una Comissió de Festes s’enorgulleixi de que l’acte central de les mateixes sigui un espectacle de varietés , d’aquells casposos a més no poder , en els que l’humor barroer , el masclisme , bones dosis d’homofobia amb algun apunt xenòfob , ocupen bona part dels diàlegs , acudits i historietes de l’espectacle?. Com poden estar encara més orgullosos de l’èxit i dels milers d’assistents , i això amb el beneplàcit d’IC que és qui domina i remena les cireres en el barri del mateix nom?.

Desig: Que algú sigui capaç d’intervenir en la degradació de les Festes de barri. Que encara que sigui amb el perill de perdre algun que altra vot , hi hagi la consciència que cal redirigir el tema en quasi totes les seves vessants. I més quan aquesta va ser una promesa , o compromís , electoral i pel que no s’ha fet res de res de res.