MISSIÓ ARQUEOLÒGICA PIRINEUS 1907

L’anterior dijous el Museu de Mataró va presentar l’exposició organitzada per La Caixa al voltant de “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus”. Una inauguració que coincidia amb la del Sant Lluc en una coincidència que demostra o el grau de desconnexió de l’IMAC amb la ciutat (absolut ) , o el poder de La Caixa que marca dates ( inabastable), o el pensar que el regidor Penedès es va dir a si mateix que més valia matar dos ocells d’un tret i així ja que havia de complir amb La Caixa feia passejada al Sant Lluc, que ja feia pudor la seva permanent absència ( imperdonable).


Aquesta mostra que a bon segur ja ha visitat molta gent ja que s’ha passejat per arreu del país , - a bon segur Mataró deu ser una de les darrers parades -, fins i tot ha estat exposada a la veïna Premià -, reflecteix amb el segell de perfecció i didactisme que ofereixen aquestes mostres itinerants de La Caixa , la missió científica del Institut d’Estudis Catalans a les valls pirinenques amb l’intenció de recollir tota la informació possible al voltant de l’arquitectura romànica i dels bens artístics i arquitectònics que es trobaven en aquells indrets i que podríem dir estaven “amagats” per a la població en general. Una expedició de caire històric – científic i que va servir per començar a enlairar el poder de l’art romànic , convertit poc després i de la mà de Puig i Cadafalch en el pilar històric-cultural precís per al pensament de país existent en aquells moments noucentistes.

L’exposició formada per pannells amb una bona quantitat de fotografies provinents de la Fundació Amatller d’Art Hispànic , explica de manera clra i didàctica amb l’afegitó de detalls i curiositats , aquesta expedició en la que hi participaren l’historiador del dret Guillem de Broà , el conservador del Museu Episcopal de Vic, Josep Gudiol i el fotògraf Adolf Mas , juntament amb els arquitectes mataronins Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday.

El fet de la presència d’ambdós mataronins feia esperar un accent particular sobre els mateixos , però com és habitual la ganduleria del Museu s’ha limitat a muntar l’exposició i ni tan sols organitzar alguna activitat complementario.
Una mancança que el magnífic historiador i amic Joaquim Graupera explicita en el seu més que recomanable blog “Maresme Medieval” (quimgraupera.blogspot.com ) amb uns paràgrafs que no dubto en reproduir:

“Esperava, que aprofitant el fet de portar aquesta mostra a Mataró, el Museu Municipal dedicaria algun espai a ampliar la relació d’aquests membres de l’expedició amb la nostra ciutat, a més de tenir en compte que un d’ells, Josep Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació Artístic Arqueològica Matarones va col·laborar en la creació d’aquesta mateixa institució (Museu de Mataró) l’any 1894. Crec que amb el personal que disposa el Museu i la tradició que hi ha en l’estudi de l’art medieval en la mateixa ( Secció Amics de l’Art Romànic), hi hauria gent amb les capacitats necessàries per tal de fer aquest annex de l’exposició o bé per organitzar un cicle de conferències dedicada a aquest tema.

Un cop més lamentablement es desaprofiten oportunitats. Sembla que ens limitem a anar programant exposicions itinerants llogades a altres entitats, mentre que la ciutat disposa d’un ampli patrimoni que moltes vegades es difon molt poc i d’una gran tradició historiogràfica desaprofitada. Enyorem una etapa passada en que el Museu era un espai obert per fer xerrades, col·loquis, tertúlies i altres activitats sobre la nostra història i el nostre patrimoni i on tots hi érem benvinguts.”

Tot coincidint amb aquestes opinions , vull coincidir també amb ell recomanant aquesta mostra. Malgrat aquesta absència local que tan de bé faria a l’exposició , la resta té prou importància com per que aquells que no l’hagin visitat en altre indret hi facin detinguda passejada. Val la pena.