MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA

Aquests dies s’està celebrant per arreu unes jornades dedicades a consciènciar a la població de la necessitat d’establir en el que pertoca a la mobilitat d’unes pautes d’actuació que primin per damunt de tot la sostenibilitat i la seguretat.

Aquests tipus de jornades em semblen molt bé i acostumen a tenir positius resultats ja que penso existeix ja una conscienciació prèvia . Però una vegada convençut l’individu sols falta que trobi els elements adients per dur-ho a terme. Que trobi més facilitat que no pas entrebancs ja que si no el més natural és que torni als seus hàbits de costum i tot se’n vagi en orris , i el cert que això és el que acaba succeint generalment.

Soc un ferm defensor del transport públic que uso de manera diaria. El vehicle privat sols l’uso per desplaçaments fora de l’habitual. Però hi ha vegades que et venen ganes denviar-ho tot a passeig i caure en el vici del cotxe porta a porta. En aquests darrers dies el pensament m’ha voltat en dues ocasions.

La primera ha estat al voltant del nou centre de formació de les Tres Roques, lloc de difícil i incòmode accés que a bon segur retraurà a molts possibles interessats. Essent un lloc d’impossible aparcament , incòmode accés a peu o en bici pel costerut del camí, vaig pensar en el bus, amb resultats ben lamentables en la resposta. Línies que per la seva orbitalitat efectuen quasi un passeig turístic per la ciutat , temps de pas que en el millor dels casos és de mitja hora, etc. Per tant , si algun dia anem a Tres Riques tocarà agafar el cotxe i ja veurem que en fem d’ell. O potser el millor serà ni apropar-se .

La segona té com a protagonista l’Empresa Casas , la meva fidel companya de viatges a Barcelona de fa quaranta anys. De la Casas n’he parlat moltes vegades i sempre malament. El cert és que ara ha millorat la puntualitat , però el que no millora és el tracte als passatgers als que en hores punta transporta com animals.

L’arribada del nou curs ha comportant com passa cada any , un augment de passatgers en les primers hores del matí. El meu autobús habitual ( 6.15 h. C2) quasi s'omple a la Pça Granollers i sortim de Cerdanyola amb un munt de gent dreta o asseguda per les escales. I a l’autopista hi falta gent. I mentre en el cotxe privar hom ha d’anar amb el cinturó de seguretat ( perfecte) , aqui la gent dreta , amb dificultat per agafar-se i disposat a estampar-se contra qui sigui o el que sigui , a la primera frenada una mica brusca. Mobilitat sostenible per a l’empresa , insostenible per els passatgers , i de segura, res de res.

És per això que aprofitant aquesta setmana de la mobilitat convidaria al senyor Alcalde i al regidor de Mobilitat a fer excursió cap a Tres Roques amb el bus urbà ( val portar entrepà per si s’agafa gana per la durada del viatge) i l’endemà agafar a Cerdanyola el primer C2 del dia ( 6.15 hores) per viure en pròpia carn l’inacceptable transport dels patidors viatgers que soporten dia a dia aquest perillós desgavell, davant la inòpia de l’Administració que tan sols actuarà quan succeeixi una desgràcia , que no volent ser ocell de mal auguri , pot ser qualsevol dia d’aquests.

PS.- No està de més recordar als membres del nostre govern, que si s’atreveixen a aquesta aventura , han d’anar preparats amb bitllets de deu euros , sí, de deu , d’aquells que la majoria de caixers no dispensen , ja que si no el xofer , amb mirada de matador , els obligarà a baixar de l’autobus.
Una altra actuació que ajuden a una mobilitat sostenible i segura.

PS2.- Vist que a vegades fa uns anys anàvem millor amb el transport públic, he volgut homentajar als vells autobusos , tot amanint l'escrit amb el record de la seva imatge.