DOMÈNEC



Aquells que tenim el costum matiner de llegir el diari i en ell prestem especial atenció a la secció de cultura , avui quasi ens hem despertat amb la noticia que apareixia en tots ells , amb el comentari de la mostra “Modernologies. Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme” que ahir va ser presentada al MACBA. Qui hagi estat més encuriosit haurà pogut saber que l’únic artista català d’entre els 30 creadors que presenten 130 obres és el mataroní Domènec ( 1962 ).

Segons podem llegir, Domènec presenta la instal·lació “Existenzminimum” (2002) que fa referència al paper de l’arquitectura com a símbol dels ideals moderns. La peça és una reproducció del monument de Mies van der Rohe dedicat a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecth , que van ser assassinats el 1919. L’artista converteix aquest monument ( destruït pels nazis) en un habitacle mínim, tan sols amb l’espaí suficient per estirar-hi un sac de dormir, amb el que fa referència al congrés d’arquitectura del Ciam (1929) realitzat amb l’objectiu d’establir unes pautes universals que poguessin garantir un habitatge digne, de petites dimensions.
Domènec que aporta les instruccions per a la seva autoconstrucció sembla establir el concepte de “ que els ideals de l’esquerra comunista es venguessin a Ikea “ , segons la comissària de la mostra , Sabine Breitwieser.

No fa falta repetir aquí que no soc gens amant de moltes de les coses que es realitzen sota l’aixopluc del concepte d’arts visuals. Crec que hi ha molta banalitat , amagada sota l’embolcall d’una modernitat que si no entens sembla ser que ja estàs gaga. La meva crítica està especialment dirigida cap a aquesta incomunicació , moltes vegades buscada , com si l’obra millorés de manera proporcional a la seva inintel·ligibilitat. Com succeeix en aquesta mostra en que segons “El Periódico” , “totes les peces són una reacció a obres, fets o paraules anteriors i la seva comprensió és gairebé impossible si no es tenen totes les referències”.

Cal felicitar a Domènec ja que honor com el que significa ser escollit per aquesta mostra no està a l’abast de tothom i el col·loca en un lloc preeminent entre els artistes de la seva tendència creativa. Però a mi m’agradaria anar una mica més lluny.

Una selecció com aquesta crec que és un fet important en les arts de la ciutat i més encara per les oficials que ho aposten tot a aquest camí. Si és així per què no aprofitar l’avinentesa i explotar-ho com la bona noticia que en realitat és ?.
Sempre he cregut que un dels papers de l’IMAC ha de ser el recolzar i publicitar totes les activitats que els artistes mataronins celebren fora de la ciutat, però aquest és un altra dels somnis que un està convençut que mai veurà , i menys amb el personal que corre actualment per Beneficència.

Malgrat tot esperem que alguna vegada es produeixi el miracle.

(No disposant de la imatge de l’obra de Domènec , la que presentem és la dl monument original de Mies van der Rohe)