TITELLES

Magnífica la sorpresa que ens ofereix Joan Hortós de la mà de la gent del Sant Lluc, en l’espai expositiu que aquests disposen en els locals de la Presó que en aquesta ocasió , com en d’altres , s’amplia al potent receptacle artístic que n’és el pati de l’edifici d’Elies Rogent.

Massa vegades el concepte “art” l’apliquem tan sols a aquells elements que responen a uns canons pre-establerts , mentre que elements als que sí considerem un cert toc creatiu però pel material, el seu futur ús , la tècnica emprada etc , els deixem en aquesta mena de llimbs artístics que acaben en ser els conceptes “artesania” , “arts aplicades “ etc, fet que és un absolut error ja que el concepte d’art s’ha de moure essencialment en el de la comunicació d’emocions i sensibilitats.

Joan Hortós ens transporta a aquest dilema , a bon segur sense voler. Per aquesta exposició presenta una vintena de dibuixos i una xifra parella de titelles, que depassen amplament el contingut del concepte artesà per ser considerades “obres d’art”.
Per un costat , - en la sala interior - , Hortós és mostra enormement incisiu amb uns dibuixos que conjuguen conceptes tan diversos com les referències a Joan Ponç i a Warhol , en els que de forma alegre i desenfadada explicita, tant la seva interioritat com les reflexions que el mon que l’envolta li provoca. Amb habilitat compositiva , preciosisme tècnic i molt especialment capacitat creativa , els treballs d’Hortós son llaminers a la vista però una vegada assaborits per ella , penetren amb tota la seva carrega en l’interior del visitant amatent.

Element diferent però parell és el seu treball amb les titelles. Limitat aquí per una necessitat de que les seves obres , encara que especials “funcionin” com si d’una titella tradicional es tractés , Hortós juga sàviament les seves cartes amb una aposta agosarada en la que aconsegueix no tan sols un tractament extern cridaner i atractiu , ans també el que és molt més difícil que les seves peces s’estableixin alhora en una dinàmica de conceptes. Elles responen en certa manera a la reconversió dels estereotips , oferint una lectura àgil, intensa, divertida i alhora crítica d’uns elements que ens transporten al paral·lelisme evident amb nosaltres mateixos.

Una exposició aquesta de Joan Hortós que cal visitar amb la seguretat de que en ella hom obtindrà molts imputs al voltant dels quals caldrà reflexionar. Una excel·lent exposició.

PS.- Les fotografies són manllevades del blog del Sant Lluc , blog en el qual es pot visitar tota l’exposició del Sant Lluc mitjançant les fotografies de tots els artistes participants. Una bona idea , realitzada amb tota rapidesa i a la que cal felicitar.

150 ANYS

Tot parlant de l’edifici de la Presó d’Elies Rogent , cal recordar que aquest edifici destinat a presó , va ser el primer que es va construir amb el concepte panòptic com a referència. Un concepte ideat per Jeremy Bentham que responia a la idea d’una presó en la qual tot es podia veure des de un sol punt, Com ell defensava , n’hi hauria prou amb una mirada que vigiles, ja que cadascú la sentiri dirigida a ell i acabaria interioritzant-la fina arribar a vigilar-se a si mateix.

Aquest edifici va ser inaugurat en el 1863 , o sigui que en el 2013, se celebrarà el 150 aniversari de la seva edificació i caldria celebra-ho com cal , vista la importància de l'edificació.

Ho diem ara , amb més de tres anys de coll, per a veure si hi ha sort i algú comença a pensar en ella i alhora de la veritat hi ha idees i diners.
Encara que estem convençuts que no aconseguirem que ningú ni tan sols en prengui nota.

(La magnífica fotografia és de Quico Melero)