BROGIT

Una de les primeres lliçons que vaig rebre en això de fer una crítica d’art , va ser que davant tota exposició calia prendre dues perspectives. Essencialment calia fer una valoració absoluta del presentat , però si existia coneixement previ de l’autor , era imprescindible que aquesta anés acompanyada d’un altra de relativa en relació a l’evolució positiva o negativa del mateix. Dues perspectives que no tenien per que coincidir, ja que una bona exposició de caire global, podria ser considerada com menys positiva si significava una minva de qualitat en el treball de l’artista i també podia succeir justament el contrari. Aquests pensaments m’han vingut a la ment en el moment de jutjar el treball de Imma Banet que celebra en aquests dies a Gal-Art el que és el seu veritable debut expositiu a la seva ciutat.

Imma Banet és una de tants pintors que fonamentats en una afició fora de mides i un desig d’avançar si fa no fa parell, segueix amb empentes i rodolons el seu caminar , en el que de manera sincopada apareixen encerts i desencerts sense que aquests responguin a una desviació del camí, i sí a conseqüència de que en la seva pintura el cor va per davant del cervell i els impulsos dirigeixen l’obra cap a camins que l’afavoreixen o no, confegint així un conjunt en el que cohabiten peces que s’aguanten i podrien indicar camins a seguir , amb d’altres de tan poc nivell que semblen portar-nos a terrabastalls de difícil digestió.

Banet practica un paisatgisme a l’ús en el que defuig de tota complicació explicant-se tal com raja , en una estètica clarament impressionista , d’aquells que van a la recerca d’una plasticitat amable i lluny de qualsevol reflexió, consideració o problemàtica. Ho fa amb uns fonaments justets per el que pretén , el que li provoca , tal i com dèiem , un seguit d’encerts i desencerts . Els primers els aconsegueix quan practica una pintura més lliure , més allunyada del desig de perfecció i realisme , mentre que quan vol ser estricte en una paramètrica formal és quan l’obra decau ja que encara li manquen els coneixements precisos per solucionar els problemes que ella mateix es presenta en la seva espontaneïtat.

Amb aquestes consideracions queda clar que el conjunt presentat per Banet es mou encara en l’escala de l’afeccionat de nivell alt , però sense assolir els caràcters suficients per moure’s amb solvència en el camp de la pintura essencialment comercial. Però aquest apunt negatiu s’ha de contraposar en el fet de que Banet ha avançat força en els darrers temps. Res tenen a veure les obres avui presentades amb d’altres que li havíem vist en col•lectives i presències diverses. Existeix dons un signe positiu en el que cal continuar . Per fer-ho però, Banet precisa de frenar els seus impulsos i realitzar una pintura , no més reflexiva , però si mes “pensada”. Ha de depurar temes , - alguns li son absolutament incòmodes -, s’ha de pensar molt més l’obra abans d’executar-la , i sense perdre frescor ha de composar amb llibertat , que és allà on té els seus punts més valorables, com clarament demostra en algunes de les peces que presenta en aquesta mostra a Gal-Art que significa la seva entrada seriosa en el camp expositiu local.

Potser sense donar-se compte , la mateixa autora ja ho veia quan va escollir “Brogit” com a títol de l’exposició. Segons el diccionari “brogit” és la successió confusa de sorolls. Així és la seva exposició. Ara per seguir millorant Banet n’ha de fer una adient depuració.

“Brogit”. Imma Banet
Del 22 d’Octubre al 13 de Novembre de 2010

 Escrita amb la música de Larry Coryell com a teló de fons