EL MEU COLOR ÉS EL BLANC?

I que consti que no parlo de futbol i sí d’una altra escomesa que se celebrarà just diumenge vinent.

He votat sempre. Mai m’he quedat a casa i diumenge no en serà excepció. Sempre he votat socialista , menys en unes eleccions locals( a Argentona ) en que vaig votar Iniciativa per l’amistat amb qui era cap de llista que creia que hauria estat un gran alcalde. A la resta el meu vot sempre ha tingut el mateix color.

Quasi sempre ho he fet del tot convençut. Alguna vegada el vot de la por , el  pensar que calia frenar al contrari també ha estat present , i en les darreres eleccions a la Generalitat el meu vot a Montilla va estar tot tapant-me el nas , però ara ja n’hi ha prou.

Crec que soc d’esquerres , progressista i catalanista. Amb aquests conceptes el vot pel PSC era conscient i inevitable , però avui ja no. Acceptem , que ja és acceptar , que el PSC és socialista , però acceptem-ho en una mirada possibilista de la situació. Acceptem que és progressita , que vist el que l’envolta no és pas molt, i és molt diferent que aquests brindis al sol de la paritat , la Bibiana , la Leire Pajin i mil capullades més, però acceptem-ho. Però , catalanista?.

Han estat anys d’anar dinamitant de manera permanent el sentit catalanista del partit . D’anar escombrant qualsevol sentit de país, allunyat del centralisme jacobí dels socialistes espanyols. De no lluitar per un grup parlamentari propi i portar com ensenyes a la capital a dos anticatalanistes viscerals com Corbacho i Chacón.

Així la peça catalanista era cada vegada de més difícil encaix. La marxa de Castells, fins els collons del PSOE debia estar ja ., ens va deixar mig orfes. Per un moment els llocs de Tura i Maragall ens van donar pas a l’esperança, però la campanya electoral ha marcat sentència.

Quan el castellà domina en els mítings electorals , per un costat per el desembarcament de parlamentaris que , curiosament, tan malament es van portar amb Catalunya en el tema de l’estatut , i per l’altra per que l’aposta segueix essent recuperar el vot espanyolista que no pas, i com hauria de ser, potenciar el vot catalanista que no oblidem és columna del partit.

On està Tura ?. On està Maragall?. On està Castells?. I no dic més dons potser ja no queda cap catalanista més a la llista. Quan succeeix això a qualsevol catalanista li és impossible votar PSC.

Per això jo votaré en blanc diumenge vinent. No canviaré de jaqueta. No votaré a cap altre partit , llunyans del tot als meus objectius de país. Però ara ja no queda ni el vot de la por i sí la responsabilitat de la vergonya personal. No és un vot de càstig , és un no-vot de fàstig.

I que no s’equivoquin. Si canvio el meu vot no és que hagi canviat jo. És simplement que el que ha canviat és el partit a qui he votat sempre. I ha canviat en un element tan fonamental per a mi com que ha deixat del tot de ser un partit catalanista i sense aquesta premissa , la nostra relació no té raó de ser i el meu vot és impossible.

Per altra costat que no pateixin , que un els orgasmes , i molt satisfactoris per altra part , els obté de manera més tradicional i amb un ritme molt més periòdic que no pas l’electoral. I ho sento per la gent de les JSC , de les que un espera una creativitat molt superior a la ridiculesa d’aquesta campanya. Però si l’exemple és el que corre per Mataró i comarca, potser han encertat del tot.