“EMPAPATS”

Res havia dit en aquests dies al voltant de la visita papal efectuada aquest passat cap de setmana. N’havia tingut ganes però l’acumula d’esdeveniments artístics ho va impedir. Ara , després d’un cap de setmana molt tranquil, plàsticament parlant , em ve de gust fer-ne un petit apunt a posteriori.

L’altra dia escoltava a Josep Ramoneda tot dient que al nostre país un grapat estava molt content de la visita papal, un altre grapat parell estava indignat , i la gran majoria restava en la indiferència , grup majoritari al que pertanyo.

Em sembla magnífic que qualsevol ens, entitat , partit polític, secta , religió etc , faci el possible per a portar a casa seva al seu màxim dignatari. Per tant la vinguda del Papa per consagrar la Sagrada Família em sembla una magnífica notícia per els catòlics però un fet que en res hauria d’interferir l’activitat del poble en general, en raó i causa de l’oficial, encara que certament tan sols teòrica, aconfessionalitat del nostre estat. Per tant accepto del tot , i fins i tot aplaudeixo una visita d’aquest tipus , però no al preu que s’ha fet pagar als ciutadans.

I quan dic preu no em refereixo a l’aspecte monetari , que malgrat que és del que més s’ha queixat la majoria , les seves xifres son molt menors per exemple que les que significa un gran triomf del Barça, despeses per destrosses incloses. Em refereixo al de l’estat de setge instituït al voltant del temple , de l’excés policial amb una presència abusiva al carrer i de les disbauxes múltiples com per exemple el del tancament de l’autopista d’arribada a Barcelona , des de la Ronda Litoral i en un horari tan exhaustiu , com de les 7 del matí a les 3 de la tarda.

Entenc al Papa com un cap d’estat i d’una confessió religiosa. Donem-li els honors institucionals que es mereix i en el que pertoca als actes , aquests s’han de limitar a l’espai acotat a la seva essència , és a dir el Bisbat i el propi temple. La resta és aquell excés que ens ha fet sentir a tots aquells que ens sentim ben llunyans al seu “ramat” , que aquets dies havíem quedat “empapats” del tot.

MATARONINS / MARESMENCS A
LA SAGRADA FAMÍLIA

Diversos companys en això de la blogosfera fan esment dels mataronins i maresmencs que varen tenir ahir un paper personalitzat en l’acte religiós o en el desenvolupament periodístic de la notícia ja sigui en la vesant catòlica com en la d’informació general, però curiosament ben poc he llegit al voltant de la participació en el camp artístic, i en aquest hi ha dos noms prou remarcable com és el cas de l’escultor Manuel Cusachs , i com és el cas de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

Manuel Cusachs té protagonisme amb les escultures de Sant Josep de Calassanç ( 1998 ) i de Sant Ignasi de Loiola ( 1999 ) , ambdues de travertí romà i amb una mida de 290 cms d’alçària, que es troben ambdues en els mainells exteriors i que reproduïm aquí mateix.

 
Lluís Bonet Garí, pare de l’actual cap d’arquitectes de la Sagrada Família ( Jordi Bonet i Armengol ) i del rector de la mateixa ( Lluís Bonet i Armengol) va néixer a Argentona ( 1883 ) , al veïnat del Cros , a Can Garí, casa monumental realitzada per Puig i Cadafalch i que pertanyia a la seva família materna. Al 1918 va obtenir el títol d’arquitecte i es va formar al costat del mateix Puig i Cadafalch , essent deixeble de Gaudí, estil del qual va seguir en la capella de Sant Miquel del Cros ( 1929 ) ( foto ).
 En acabar la guerra va ser , juntament amb un grup d’arquitectes del que va esdevenir el cap, l’encarregat de dirigir la continuació d’obres de la Sagrada Família , tasca en la que el succeí el seu fill Jordi , de sang per tant argentonina. Entre les seves obres més pregones està la catedral de Terrassa o l’edifici del Banc Vitalici ( Passeig de Gràcia cantonada Gran Via , actualment en els baixos està la botiga Zara ) d’estil monumentalista .
Va morir al 1993 , poc després d’haver acomplert els 100 anys i d’un emotiu homenatge que se celebrà a Argentona de la mà de l’Aixernador , en la que un i va prendre part ben activa.

Mataronis i argentonins que han tingut paper important en la basílica i que bo és que ara ho recordem davant el curiós oblit general.

MUSEU BASSAT

Que es parlarà del Museu Bassat en els propers dies , i no ho dic en clau local, és evident. El que no esperava que la primera notícia de la seva inauguració en un mitjà d’abast general fos el passat cap de setmana que es parlava de la propera inauguració en el Mundo Deportivo.

I un pensa que si fins i tot ha arribat a aquest nivell, de bon segur que tindrem molts espais, indrets i mitjans que es faran ressò de tan important inauguració.

Escrit realitzat amb Earfood ( 28008 ) de Roy Hargrove , com a fons musical