A mitjans de setembre , és a dir ja fa dos mesos, que tot fent presentació de la temporada artística, Sergi Penedès va anunciar amb tot rebombori allò que feia temps Baron anava escampant per arreu, que en aquest curs , i més exactament en els darrers dies de Març, s’inauguraria una exposició de Josep Novellas amb obra significativa del seu fer. Una mostra que s’organitzaria conjuntament amb la Caixa Laietana.
En aquells moments ja varem llençar sirenes d’alarma ja que no ens va agradar gens l’expressió “obra significativa” , en comptes de parlar d’una “mostra antològica”, que és ni més ni menys del que cal parlar en aquesta ocasió, tal i com mereix abastament l’obra de l’artista i amic desaparegut.
Ha passat el temps i el silenci és absolut. La família em confirmava el passat divendres que no té cap notícia al respecte i el mateix succeeix amb amics i entorn , elements tots ells absolutament imprescindibles per bastir i vestir una mostra com cal. I estem parlant quan sols queden quatre mesos per la inauguració, i un d’ells és inhàbil per les festes nadalenques.
Amb aquestes condicions queda clar que ja és impossible la realització de l'exposició del nivell antològic que es precisa. A hores d’ara hauria d’estar establert el concepte d’exposició, s’haurien d’haver cercat les obres precises, els autors del catàleg i el fotògraf haurien d’estar ja en marxa , posant el suficient fil a l’agulla com per a pensar que la cosa estava més enllà del simplement embastada. Però a hores d’ara no podem ni dir que el més calent és a l’aigüera.
Si es segueix amb la intenció queda clar que tot pot quedar amb un poti – poti arregladet amb la inèdita Sèrie Eròtica , les obres de les que disposa la família , el bon grapat de peces de la Caixa Laietana , i quatre peces agafades d’aquí i d’allà, mitjançant amics i coneguts. Una exposició que en aquestes condicions mai hauria de veure la llum ja que mataria de forma definitiva l’antològica que el cas precisa i com a conseqüència el nom de Novellas quedaria definitivament amagat sota la pols de l’oblit.
Novellas precisa d’una antològica per el seu fer , per el que ha significat i molt especialment per el fet de que el pas del temps pot anar esborrant les petges del seu passat. Una antològica no tan sols ens permetria veure en plenitud el seu treball, ans a bon segur ens permetria algunes saboroses sorpreses com el treball amb el que encapçalo aquest post.
És una peça no signada , però d’una evidència absoluta , realitzada a finals dels setanta ,( el cartell d’Alcoy per l’obra “El Duc Meu Meu” , realitzada per Maicas serviria per ajustar la data ), que havia quedat oblidada en unes golfes i que quasi de manera casual ha tornat a la llum. És una peça amb perfecte estat, molt indicativa del moment , i d’una vàlua artística ben estimable.
Aparicions com aquesta , que n’hi haurien i forces , donarien una nova llum i una mirada més intensa al seu fer.I això sols és possible amb temps, recerca i amb la finalitat d'aconseguir una magna exposició.
Cal dons fer el que calgui per deturar el que sens dubte seria una malifeta. Cal una mostra de Novellas, però de caire antològic i amb tots els honors. I Baron i Penedès n’haurien de ser conscients i actuar de manera responsable, encara que sigui per una única vegada.
ELCASAMENT
Parlant de Novellas , bo és recordar que en aquest dies ,- fins el 12 de desembre -, i ocupant el Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona , - conjunt d’espais artístics municipals de la ciutat -, es presenta l’exposició de “El Casament” que celebra així una nova estació del seu viatge , en espera d’un possible viatge a Andalusia.
Com en les altres etapes , la resposta ha estat enormement positiva i el conjunt col•lectiu ha merescut tota mena d’elogis , fet del que ens alegrem per el de bó que per artistes i també per a la ciutat de Mataró, significa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada