dijous, de novembre 25, 2010

RETALLS DE NATURALESA


Els artistes , especialment quan una crítica els hi és contraria, tendeixen a reclamar una crítica objectiva, una opinió que alhora és majoritària quan et llences a preguntar-ho a l’atzar. Un , potser estrany com és , sempre ha cregut justament el contrari i així ho ha fet públic sempre que ha pogut.
Per a mi la crítica és sempre absolutament subjectiva, ja que a fi de comptes es tracta únicament d’un judici personal i per tant sotmès als criteris d’aquell que l’exercita. Clar que per ser una bona crítica cal en bona part obviar les tendències personals i establir uns nivells de base fonamentats en criteris més objectivament estimables com ho puguin ser els criteris tècnics i formals, però entenent que el concepte “ art” no és mai un concepte tècnic i sí emocional, haurem d’acceptar que el crític sempre acabarà desenvolupant la seva tasca en raó de les seves personals sensacions i per tant sota uns criteris absolutament subjectius.

Dic això ja que estic convençut que l’exposició “Retalls de Naturalesa” que la pintora madrilenya afincada a Arenys de Munt. Nieves G. Nau , presenta a la sala del Col•legi d’Aparelladors serà ben exitosa i per tant potser no s’acabarà d’entendre que un en canvi, n’hagi sortit de la mateixa certament decebut. Una decepció a bon segur gestada des del coneixement previ.

Vaig conèixer l’obra de Nieves G.Nau , com la gran majoria d’afeccionats locals, en l’exposició que inaugurà temporada a la sala de la Pça Sta Anna , ara fa tres anys. El seu paper era complicat ja que compartia espai amb José Luis Lázaro Ferré, aquest magnífic artista de St Vicens de Montalt, i òbviament el resultat era clarament desfavorable per ella. Malgrat això , vaig trobar els suficients punts per a valorar positivament el seu fer, amb un resum final que deia així:

“... Obra interessant en el seu aspecte tècnic , però en la que caldria apretar en el distanciament obligat per l’hiper-realisme. Voler plasmar l’exactitud implica moltes vegades renegar de plasmar l’ànima. I al meu entendre G.Nau és millor quan es deixa anar i amoroseix el treball amb espurnes d’ànima que no pas quan la fredor domina el seu sempre minuciós treball.”
Uns conceptes que ara podríem repetir fil per randa però amb l’afegitó de dir que el nivell general del presentat és inferior al que ens oferí ara fa tres temporades.

Com en aquella ocasió una bisectriu imaginaria divideix la sala en dues parts , una de caire mes divers i l’altra que engloba el grup d’obres de la sèrie “hivernacles”. Dos conceptes units per el nexe d’una estilística comú , tot accentuant l‘aposta per un hiper-realisme en el que segueix predominant una obsessió per la referència , obviant que aquesta estilística implica obligatòriament anar més enllà.




De tot el presentat queda ben clar que és en la sèrie “hivernacle” , on l’autora aconsegueix els millors resultats, inclòs quan existeixen errades evidents en la seva obsessió identificativa , com és el cas de la perspectiva de les caixes de l’obra que presenta en el flyer. L’obra , malgrat aquest greu error, s’aguanta i captiva ja que genera una poètica sensible que estimula l’emoció comunicativa amb l’espectador, que valora més el conjunt i la seva vibració , que no l’erroni de la seva resolució tècnica.

En aquesta sèrie G.Nau ens ofereix un equilibri entre fons i forma , que ens obliga a depassar l’aparença per voler anar més enllà. Son obres que ens donen a intuir altres sentits , no reproduïbles en la dimensionalitat pictòrica. Obres que desprenen una poètica personal , més propera a uns conceptes filosòfics envers la vida i la natura , que no pas simplement estètics. Obres que bé mereixen atenció.

No succeeix el mateix en la resta. L’obsessió per la identificació absoluta, la recerca del més mínim detall, en el que s’acaba posant massa l’accent , en una absurda minuciositat que no porta enlloc, distorsiona l’obra en conjunt de la que s’acaba admirant més la teòrica perfecció tècnica que no pas el sentit del presentat. I quan succeeix això no pot existir cap altra valoració que la de considerar l’aposta com a fallida.

L’exposició de Nieves G. Nau és una mostra d’aquelles que a primer cop d’ull sedueixen per el seu perfeccionisme , però que en una mirada més intensa et deixa fred , ja que justament la fredor per la vessant tècnica  mata l’ànima d’unes obres que més semblen acurades reproduccions per a un opuscle científic , que no pas obres d’art amb el que de comunicació de sentiments implica.

Exposició dons que passa sense pena ni glòria i que a mi m’agradaria respongués a un període d’impàs de l’autora. Crec que el seu retorn al realisme amb ànima , deixant de costat la seva obsessió perfeccionista , de la que a vegades en surt malparada ,ens pot retornar a una artista que per antecedents disposa de molt més nivell que el presentat en aquesta ocassió.

Retalls de Naturalesa” de Nieves G. Nau
Col•legi d’Aparelladors. Mataró. Del 19 de Novembre al 19 de Desembre.


IMPERDONABLES OBLITS.

Avui fa quinze dies que s’inaugura la Col•lecció Bassat a la Nau Gaudí.
Ja en el seu moment varem denunciar l’absència de qualsevol informació en el web municipal, han passat dues setmanes i tot segueix igual. Ni en la plana d’inici, ni en el web de cultura , res de res, ni la Nau Gaudí ni la Col•lecció Bassat existeixen.
Ara ,quan la notícia encara està calenta , moltes seran les persones que hauran tingut la temptació d’acostar-se a visitar el conjunt., quantes no ho han fet per manca d’informació?.

Una gestió absolutament imperdonable per part del Govern municipal en general i molt especialment per part de Cultura , que manté la seva línia.


 
 
La foto que encapçala aquestes línies es del 19 d’Octubre de 2009, ahir se n’acompliren dons 400 dies. Correspon a la salutació de l’alcalde Baron amb Marc Llacuna , l’artista guanyador de la Torres García , en el dia en que es va fer lliurament de l’obra a la ciutat per part de la gent del Sant Lluc. Baron es va comprometre ha penjar l’obra en lloc adient i amb l’acord de l’artista.

Justament el dia de la inauguració del Bassat vaig tornar a preguntar-li a l’artista com estava el tema, la resposta contundent: Mai m’han preguntat res i ningú ha vist l’obra penjada en lloc públic. Per tant suposo que l’obra deu estar desada , així al menys ho espero , en algun magatzem municipal.

400 díes per trobar lloc adient a una obra guanyadora del Premi cultural més important que se celebra a la ciutat , i a més inri , amb l’afegitó de ser d’un artista local , és una vergonya i una demostració de tant se m’enfotisme i desconsideració cap a la cultura i especialment cap a l’art , que hauria de fer enrogir a aquells que en tenen responsabilitat.

Però vist que aquí ningú mou peça , serà qüestió de tornar amb el raca-raca
De nou i fins que no hi hagi resposta efectiva , acabarem els nostres post amb la corresponent cantarella.

15 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


401 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA


VOLEM SOLUCIONS JA!