Dies intensos en els que sembla
haver-se conjuntat tot : feina , reunions diverses , temes personals i familiars
etc, el que ha fet que no disposes del temps desitjable per cap mena de comunicació
en aquest blog. Per això avui, amb un xic més de calma, valgui fer resum dels
diversos temes que ens han quedat en el calaix.
Per començar cal parlar del ressò de l’exposició de Pere M. Brasó. La qualitat del seu projecte artístic “M’he quedat en blanc” va merèixer l’atenció d’Angeles Molina al Quadern ( suplement cultural de “El País”) tot dient:
A la sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró, els olis i els petits dibuixos del pintor vilassarenc Pere-Màrtir Brasó (1949) es presenten amb la força motivadora del buit allunyada, potser definitivament, de la dispersió de les primeres pintures més expressionistes, que miraven de cara la barbàrie de la guerra, el drama natural del bosc cremat o la falsa espiritualitat dels déus de l’esport i l’espectacle. El que dóna sentit a aquest nou treball és el petit interstici del full en blanc, on el traç i la poesia es combinen o s’enfronten sobre un paisatge que assenyala la pèrdua real del món objectiu mentre reafirma l’espai còsmic on l’artista troba l’expressió ideal en la mirada extraviada, dispersa i absent, en aquest espai en blanc que no presta a l’artista cap suport, res amb què es pugui identificar, tret que ell mateix ja estigui dispers. El desig.
Un elogiós comentari que a bon
segur ha estat del gust del protagonista malgrat l’errada de la data de naixement
que l’ha envellit dos anys.
Ens arriben notícies d’un èxit
total de la mostra “Flamenco” a “La Casa de la provincia” a Sevilla . Ja de per si exposar allà és un
èxit total que en aquest cas s’ha conseguit junt a la qualitat que la mostra
atresora , per les gestions de Xesco Gomar , actual primer secretari dle PSC de
Mataró, però encara , i cal pensar que per molts pocs dies, representant de la
Junta de Andalucia a Catalunya.
Allà , a la sala Romero Murube, i tenint per
companys l’exposició “Transversal” que acull la col·lecció d’Art de la Caja de
Granada amb les millors firmes que podem imaginar, els artistes del Dimarts del
Llimoner han presentat la seva mirada al flamenc . Una mirada que es mou entre
el més llunyà i el més íntim.
Una exposició que ha obtingut un
valuós ressò i que a més està obtenint una generosa visita ja que aquest espai
expositiu es troba en el punt més cèntric de la capital sevillana i és un dels
espai expositius públics de més solvència i visites.
Felicitats dons a la gent del
Llimoner.
Ja han passat uns mesos de l’any i el taller de Gravat de l’IMAC es manté hivernat i sense donar cap mena de senyals de vida. O millor dit , els senyals que ha anat donat no eren gens bons ja que parlaven de la seva desaparició.
És per això que efectuada la
pregunta al respecte a qui més coneixença en té al respecte , que no son altres
que el regidor Quim Fernández i el director de l’IMAC , en Josep Mª Torrent,
tots dos m’han explicitat el desig de l’IMAC de que el taller de Gravat continuï
i en aquets diuen estar. Una postura que no sembla coincidir en el punt de
vista de Jordi Rosés , director del Taller, que parla d’un silenci absolut per
part de l’IMAC i de que fa més d’un mes que espera resposta a la seva proposta.
Esperem dons que la pregunta per
un realitzada , motivi a la trobada i tinguem un Taller de Gravat de l’IMAC
plenament viu i actiu, ja que és a bon segur el millor del que disposa el
nostre migrat ens cultural municipal.
Fa uns dies ens queixaven també del
fet de l’externalització de Ca l’Arenas , tal i com s’explicava en la notícia
apareguda en el nostre més conegut digital. Davant la queixa que vam fer hem
obtingut resposta per part tant del regidor de cultura com per el director de l’IMAC, afirmant
que és absolutament fals que una vegada acabada aquest primer tast de “La mar
de fons” , siguin entitats com la Sant Lluc o l’ACM les que organitzin les
exposicions a ca l’Arenas.
L’únic cert és que hi ha una
proposta de l’Associació Sant Lluc per col·laborar en l’organització de les
exposicions de ca l’Arenas, vistes les circumstàncies del Museu i de l’IMAC que
han deixat en el no res l’activitat del vell casalot. Una proposta que es va
valorar positivament i que es va pensar poda ser ampliada amb la col·laboració
amb altres entitats, però sobre la qual no s’ha pres cap decisió.
Igualment se’m va assegurar que
qualsevol decisió al respecte hauria de ser consensuada amb el món artístic
mataroní, per el que en poc temps s’efectuaria una trobada amb representants
notables del mateix per intentar entre tots trobar la manera més adient per gestionar
la programació de Ca l’Arenas.
Caldrà dons estar al damunt de
la mateixa per fer que Ca l’Arenas sigui la casa de l’art mataroní i no sigui
manllevada per ningú.
Com es pot veure un bon gruix de
notícies de les que calia parlar i que no volíem passar per alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada