CENTRES CÍVICS
En l’afany d’omplir tota el
ventall de capacitats en l’àmbit creatiu , sempre és bo l’existència d’un espai
on puguin exposar els artistes simplement afeccionats o aquells que estiguin en
la fase més iniciàtica.
MUSEUS I COL·LECCIONS
La propera posta en marxa del museu de Can Marfà ha d’obligar a un
replantejament general del conjunt de Museus de la ciutat. Un replantejament
que hauria de ser essencialment tècnic i del que caldrà parlar-ne en el moment
en que Can Marfà sigui més un realitat que no una entelèquia , entenen que la propera posta en marxa de l’equipament
va més destinada a uns elements concrets ( Museu del Gènere de Punt) que no pas
al projecte que hauria de ser emblemàtic de que esdevingui el veritable Museu
de la Ciutat.
Per això cal fer un impasse al concepte global i
centrar-nos tan sols en la revitalització del vell Museu de Mataró ( Can Serra), que després de la seva rentada de
cara, precisa essencialment una “rentada” d’activitats per trencar la imatge de
vell casalot inhòspit i immòbil en el que no passa mai res.
MUSEU BASSAT
S’ha dit per activa i per passiva que el Museu d’art contemporani de Mataró.
Col·lecció Bassat , per tots conegut com Museu Bassat, pot i ha de ser un punt d’inflexió important
en la transcendència de l’activitat cultural i artística de la ciutat.
Consolidat el Consorci i a punt d’iniciar un seguit d’activitats per donar-li activitat i vida més enllà de les exposicions temporals , seria important un aprofitament mutu de les activitats de l’IMAC i les del propi Museu.
Una aprofitament que pot anar des de programar activitats conjuntes i/o complementaries al fet de difusió conjunta de les activitats d’ambdós organismes.
És obligat que l’IMAC difongui mitjançant els seus
canals habitual, tots els actes a realitzar per part del Museu Bassat, en certa
manera com si fossin propis. Com seria igualment precís que en el Museu Bassat
existís tota mena de difusió dels actes que du a terme l’IMAC . Una difusió
realitzada de forma directe amb cartellera , programes , flyers , invitacions
etc.
Una difusió conjunta que hauria de realitzar-se també
mitjançant els corresponents enllaços en els respectives planes web.
COL·LECCIONS
La ciutat de
Mataró disposa d’una prou valuosa col·lecció artística que alhora és del
tot desconeguda dels seus veritables “propietaris” que son els ciutadans.
Una bona col·lecció que es troba absolutament dispersa
entre el Museu, les diferents
col·leccions del mateix , - cedides o donades -, les diferents regidories, la
pròpia Alcaldia , els diferents ens autònoms , i ves a saber quans elements
més.
Una col·lecció que cal reagrupar sota un sol concepte,
al que ja se li buscarà el nom més adient,
i que serveixi per reunir en una sola unitat tot allò que conforma el
que podríem dir “patrimoni museístic” de la ciutat.
Un reagrupament essencialment documental que haurà de
donar pas a un altre reagrupament jurídic convertint a “la ciutat” , mitjançant aquells
elements jurídics més convenients, com a veritable dipositària / propietària
del tot , i cedint la seva guarda , custodia i difusió , a aquell ens que es
cregui més convenient que en aquest cas i
al meu entendre, hauria de ser el
Museu de Mataró .
Una vegada es disposi de tota la informació, aquesta
hauria d’estar a l’abast de l’afeccionat i més encara del professional,
mitjançant el suport informàtic més adequat , alhora que s’hauria de fer el
possible per fer el salt a la xarxa i deixar el conjunt de dades del que
conforma el veritable tresor artístic de la ciutat a l’abast de tothom.
La possibilitat de disposar d’un veritable inventari
en relació a totes les obres d’art que estan sota l’aixopluc municipal ens
hauria de permetre diseccionar quines son les mancances més greus de tot el
conjunt i si existeix alguna manera de subsanar-les.
No fa falta un anàlisi molt exhaustiu per saber que potser la mancança més evident és la inexistència d’una veritable col·lecció , i de qualitat , que aplegui el fer dels artistes locals.
Així dintre de poc es pot donar la circumstància que
mentre Mataró pugui gaudir d’una magnífica col·lecció d’artistes contemporanis
( Col·lecció Bassat) no disposi en canvi de cap indret en el que poder gaudir i
estudiar la història de l’art local.
No fa tants anys que va existir la proposta de creació
d’un fons d’art d’artistes locals. La proposta es concretà amb el compromís de
quasi un centenar d’artistes de cedir una obra significativa per a la creació
d’aquest fons que hauria d’omplir el buit existent.
Malgrat que la proposta va ser rebuda de manera
entusiasta per tothom , figurant en el programa electoral de tots els partits
presents en les eleccions municipals anteriors ( 2007 ) ,l’IMAC va decidir
dinamitar el projecte de manera unilateral i sense donar cap mena
d’explicacions ni als promotors ni als artistes.
Crec que segueix essent una idea interessant que cobriria aquest buit que de cap de les maneres
s’ha omplert , ni s’ha intentat fer-ho. És evident que per part dels artistes
existeix una clara malfiança ja que no es va entendre ni la negativa al
projecte , ni la manca de tota explicació
a aquells que amb la seva signatura es van sumar al mateix.
Reiniciar al projecte , amb un cert compromís per
tirar-lo endavant , podria ser un bon pas per començar a recuperar la confiança
del col·lectiu plàstic de la ciutat amb l’IMAC , a qui no tan sols no se’l reconeix
com aquell ens que hauria de ser el seu suport , ans se’l considera un
veritable enemic que res ha fet per ajudar a les arts plàstiques i si en canvi ha
fet moltes coses per aniquilar-les.
Queda clar que de dur-se a terme aquest fons , el
mateix hauria d’exposar-se de manera permanent , no en la seva totalitat, però
si amb la periodicitat d’unes exposicions temàtiques , estilístiques o
semblants.
El lloc més adient podria ser , com ja comentàvem
abans , Ca l’Arenas en la seva sala posterior o en la sala del soterrani ,
mentre que es pot preveure un espai alternatiu a Can Serra quan s produeixi el
canvi amb el Museu de Can Marfà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada