TERTRE

El passat dijous la Nau Gaudí va acollir el segon acte del seus “Dijous a la Nau” amb la xerrada que al voltant de la història de Tertre , la mítica galeria que va omplir d’art la nostra ciutat des del 1975 fins quasi finals de segle., varem mantenir els artistes David Salvadó, Perecoll i un mateix. Una xerrada que va portar a quasi seixanta persones a la Nau, xifra que encara que minse és tot un èxit per un acte cultural d’aquest tipus a la nostra ciutat.

És obvi que no seria objectiu parlant de la mateixa per el que us remeto al comentari aparegut al capgròs.com amb la signatura de Judith Vives , però sí que no vull estar-me de creure que seria desitjable una major presència d’artistes en actes d’aquest tipus.

La queixa de falta d’atenció a l’art i als artistes es corrent quan parles amb qualsevol dels practicants de les belles arts , però curiosament ells son els primers en no assistir ni a la gran majoria d’inauguracions ni a xerrades amb temes que haurien de ser del seu interès. I curiosament , mentre que els professionals tenen molt clar que “allò” forma part de la seva feina i que a més sempre poden treure algun profit , en la resta i més en la gamma d’afeccionats disposats a fer el salt , la seva presència acostuma a ser simplement testimonial. Un punt aquest que bé hauria de fer-los reflexionar.

EXPOSICIONS

Els artistes mataronins segueixen el seu camí presentant el seu fer en les més diverses contrades . En aquests dies dues son les exposicions importants que cal valorar tal i com es mereixen.

Per un costat cal parlar de Marta Duran que exposa fins el proper 29 de març en la que de fa temps és la seva galeria a Barcelona , és a dir a la Galeria Comas, allà als jardinets del Passeig de Gràcia , en la cruïlla amb la Diagonal. Una exposició amb l’essència del color com a protagonista , tal i com molt bé explicita Àlvar Sáez a la presentació.

Per altra costat hem de parlar de l’exposició que s’inaugura aquest dijous i amb durada fins el 8 d’abril , corresponent a la gent dels Dimarts del Llimoner amb la seva exposició itinerant dedicada al “Flamenco” que assoleix el seu súmmum tot presentant-se a Sevilla , a la sala Romero Murube de la casa de la província , de la Diputació de Sevilla, al bell mig  de la capital hispalense.

Una fita històrica per el grup mataroní que tindrà així recompensa moral  quasi de nirvana , en portar una mirada tan personal i peculiar com la de cadascun dels participants d’aquest patrimoni de la humanitat , com ho és el flamenc , i a més fer-ho en el rovell de l’ou com és el centre de la capital d’Andalusia . Una exposició de la que caldrà parlar-ne absatament.