MÉS DESCONCERT. CAN XALANT

Acabava un el post del dissabte passat deixant en el tinter , per ètica i responsabilitat , dos apunts en relació als temes més polèmics en l’art mataroní. Dèiem que ja hi hauria moment per tocar-los ,però sorpresivament, al menys en el que pertoca a un d’ells , el temps ha corregut molt, però que molt ràpid i ja és total actualitat. Es tracta de Can Xalant.

Ho dèiem, ja que el dijous 15  i en la reunió ordinària del Consell Rector de l’IMAC , el seu punt 4 estava dedicat a Can Xalant i en ell el regidor Quim Fernández va explicar al plenari que el Govern Municipal  havia decidit NO RENOVAR EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE CAN XALANT  , tal i com ja havia marcat CiU en el seu programa electoral, degut a la deficient valoració dels elements creatius que generava que no assolien ni de lluny les expectatives que caldria esperar a tan alt cost econòmic, i molt especialment per el nul “retorn” a la ciutat de tot el que la mateixa invertia en el centre de creació.

Va explicar igualment que s’havien establert contactes amb la Generalitat per establir uns nous criteris per mantenir el Centre que es fonamentaven en tres punts:

1.- Una retallada important del cost econòmic del conveni, dons l’ajuntament ni volia, ni podia assumir l’alt cost econòmic d’un conveni que s’endu  més de la meitat de la despesa d’arts visuals de l’Ajuntament.

2.- Una relació directe entre l’ inversió de l’Ajuntament vers el centre i el “retorn” a la ciutadania de les accions que genera el mateix.

3.- L’obertura conceptual del centre , eliminant el qualificatiu de “contemporani”  i esdevenint un “centre de creació” obert a totes les tendències, tècniques i conceptes .

Davant d’aquestes reflexions , un mateix va intervenir per recordar que tan sols uns dies abans el Conseller Mascarell havia explicat la seva teoria dels “planetes museístics” i que Can Xalant estava en òrbita del MACBA. Res en sabia el regidor que va atribuir l’encaix a lligams anteriors , tot assegurant que aquest no seria el cas.

Diverses intervencions van remarcar la necessitat de mantenir el concepte de centre de creació però aplaudint l’exigència d’obertura del mateix a altres possibilitats i tendències.

Al punt d’acabar, un va preguntar si la gent de Can Xalant estaven assabentats de la finalització del contracte , davant la resposta negativa i malgrat el convenciment de que òbviament ho sabien  ja que a l’IMAC no es mou una fulla sense l’aquiescència de Gisel Noè , valedora i enginyera maquiavèl·lica del poder contemporani en l’ens , un es va comprometre al silenci fins que tot fos públic.

Però arriba el dijous següent , és a dir sols una setmana després, i un queda bocabadat quan veu al capgròs.com que el Govern aposta per mantenir Can Xalant, en l’orbita contemporània al costat de tota la trepa d’amics i coneguts , que a més el regidor, com a tal, entre en la junta de direcció de la Xarxa d’Arts Visuals, i tot això amb declaracions d’elogi i felicitació mútua sense límits ( la retransmissió de l’acte en streaming va fer envermellir a més d’un i impedeix que el regidor pugui negar el que va dir ).

Tot en un entramat que podeu observar detingudament en aquest enllaç

I que si quedava poc clar , en el que pertoca a alegries i joies , queda especificat en la nota de premsa de l’Ajuntament que podeu veure aquí.

I ara , què?. Queda ben clar que Can Xalant queda englobat en la Xarxa de centres d’Arts Visuals de Catalunya coordinada per Conchita Oliver, el que significa certament que s’acaba el contracte amb els actuals concessionaris, que es poden presentar al nou concurs , en els que tenen totes les de guanyar ja que encara queden més remarcades les tendències d’aquests centres de creació ( de fet un grup que tenia previst presentar-se al concurs davant les noves perspectives dictades per l’Ajuntament en el Plenari de l'IMAC ja ha decidit renunciar ).

Un concurs en el que a bon segur no s’acompliran cap de les circumstàncies que venia Quim Fernández , a saber: Econòmicament poca variació hi haurà si no anem a pitjor dons la Generalitat ha anunciat un augment de la dotació global, el que essent el tema econòmic a parts , encara poodria resultar més car.

En el tema de la difusió , el mateix pot arribar a perjudicar encara més a les arts plàstiques dons es probable que davant la necessitat , ocupin encara més els espais públics de Can Palauet i ca l’Arenes, escombrant encara més a la resta de tendències creatives.

Finalment és obvi que l’aposta és “únicament” per l’art contemporani i no una aposta creativa general com defensava el mateix regidor.

He dit per activa i per passiva , i ho vaig repetir en el Consell Rector, que el tema de Can Xalant era un tema polític. L’Ajuntament de Mataró tenia una idea ( tancar el concepte actual del centre i canviar-lo) però la Generalitat , és a dir el seu partit , ha fet l’aposta contraria i aquí s’han baixat els pantalons i no han tingut els nassos d’Olot de mantenir el tancament .

Can Xalant no sols seguirà com fins ara , ans accentuarà el seu poder i la seva línia. I això qui més qui menys ho sospitava , vist els forts lligams amb el poder central d’aquells que tenen la mamella vital ben agafada en el seu “cortijo” particular de can Pilé.

I si aquest punt pot ser acceptable políticament parlant , i un pot vendre la moto de la millor manera possible , el que no pot fer mai és explicar al Consell que dirigeix la política cultural de la ciutat que es va a fer una cosa , i al cap de set dies fer justament el contrari , i no tan sols sense donar cap explicació , ans el contrari intentant fer veure que s’ha fet justament el que ell va explicar.

En el que el bo d’en Quim Fernández erra  és en no pensar que la gent del Consell, al menys al damunt del paper, no som tontos , i tots vàrem entendre el que va dir: Que Can Xalant canviava de dalt a baix en el futur. I els que ho vam escoltar estàvem ben serens i sense cap mena d’element que pogués alterar la nostra capacitat d’entendre les coses.

Per això, per la gestió de l’IMAC totalment a esquenes del Consell rector, que recordem és qui ha de dictaminar la política cultural de la ciutat , he adreçat al regidor la meva carta de dimissió de l’ens , a la que ha respost amb la petició d’una trobada que , com no, he acceptat.

Però les coses penso que estan molt clares , i de mantenir-se Can Xalant en la xarxa d’Arts Visuals de Catalunya amb les condicions que es pregonen, les explicacions públiques del regidor son obligades i de no ser satisfactòries haurien de provocar la seva dimissió.

Mentre , nosaltres restem a l’espera.