És molt possible que a hores d’ara
ningú, fora de la seva família , hi hagi pensat. Quan un ho comentava a qui mana a l’IMAC va quedar ben
clar que per ells era la primera notícia, però sigui com sigui caldria
recordar-ho de la millor manera per que és un fet de justícia i no pot ser que
el nom i l’obra d’Eduard Alcoy estigui quedant en l’oblit d’aquells que no el
van conèixer, i comenci també a
oblidar-se en aquells que van poder gaudir del seu extraordinari art.
Queden tres mesos i és obligat
fer-ne memòria. Espero que per part de qui correspongui se’n prengui nota.
Per la meva part i com a prèvia
vagin les imatges dels catàlegs de les dues darreres exposicions que va
realitzar , o millor dit, de la darrera exposició realitzada a l'hotel Altamira de Santillana del Mar i d’aquella que s’havia d’inaugurar
d’immediat i que es va suspendre al seu sempre estimat Hotel Llevant de Llafranc , refugi de l'escriptor anglés Tom Sharpe que va declarar-se captivat , com no podia ser d'altra manera , per l'obra d'Alcoy que omplen les seves parets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada