Figura.- Forma externa , visible, d’un cos.
(DGEC)
La figura , i la seva representació més específica que n’és el retrat , és element axial en tota la història de l’art des dels temps més pretèrits. Mitjançant ella l’home ha pogut representar, i s’ha pogut representar , no tan sols copsant tots els elements exteriors a ell mateix , ans el que és més important , podent expressar la realitat més íntima del seu interior, mostrant les sensacions i emocions més personals.
Eduard Novellas manté en el seu ADN pictòric l’ humanisme
com a raó de ser. Per ell, l’home és raó i causa , és presència i
absència. Sense la seva latència és impossible cap mena de creació que
esdevindria buida de contingut. I en aquest caminar ha comprés que la figura
humana , i en ella el retrat, és l’element perfecte per a la seva comunicació
artística.
D’aquí aquests personatges que
omplen ara la seva obra. Uns personatges reals o inventats , propers o
llunyans, que ens inquieten en el prodigi de la doble mirada , la que efectua
l’espectador i la que alhora rep tot sentint-se observat per aquells
protagonistes desconeguts. Una sabia
profunditat de mirada que ens situa front d’uns personatges alhora propers i
llunyans , fet que ens obliga a intentar endinsar-nos en els mateixos , en una cert
intent de resituar-los en el nostre àmbit personal i general.
Emmirallant-se en els clàssics , Eduard Novells ens dona lliçó
d’actualitat i modernitat en un treball que ens obliga a anar més enllà de
l’aparença per endinsar-nos en la profunditat, el que és ni més ni menys allò
que cal exigir sempre al bon art.
Escrit realitzat per el catàleg de presentació de l'exposició l"New Figures 2" de l'Eduard Novellas que s'inaugura el proper divendres a les 19.30 hores al Museu Arxiu de Sant Andreu de LLavaneres. Can Caralt i que tindré el goig de presentar.
Una magnífica exposició de molt recomenada visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada