MAR DE FONS

La temporada artística a Ca l’Arenas comença aquest divendres , data que no està gens malament tenint en compte que sols falten tres mesos per acabar-la. Ho fa amb de nou sota el paraigües d’un eix temàtic de títol “Mar de fons”, un títol que fàcilment pot ser premonitori.

I dic premonitori ja que sabent un el que sap, sols li queda arrugar el nas i esperar a que s’inauguri la mostra per confirmar de visu tots els mals presagis. Dic esperar  dons un no ha pogut veure la mostra, encara que aquesta va ser presentada als mitjans d’informació locals ,acte  al que òbviament no vaig estar convidat malgrat exercir la crítica d’art a un mitjà privat ( capgròs) i a un públic ( m1tv) de la ciutat , però el veto permanent per part de l’IMAC segueix , fet que tenint en compte que un va estar escollit per el Ple municipal com a membre del Consell Rector de l’ens cultural , converteix el fet en kafkià.

(Espero que el director de l’IMAC , en Josep Mª Torrent, com a periodista que és em pugui explicar les raons d’aquest veto , democràticament intolerable ).

A bon segur que hi haurà mar de fons i un apunta ja tres eixos: El molt poc treballat fil conductor de la mostra . El baix nivell general de l’exposició amb peces agafades pels pèls . L’externalització de les exposicions de la planta baixa.

Per intuir els dos primers temes sols cal fer una mirada al catàleg de mà que es trobarà a l’exposició i que un bon amic m’ha fet a mans.

Així l’exposició es distribueix en cinc àrees: Mataró ciutat oberta al mar ; Una vida al mar ; La descoberta de l’oci; Bellesa inabastable ; Evocacions marines.

Les explicacions de les mateixes , sense referències artístiques encara que es tracti d’una exposició d’art , les deixo al seu judici si és que son capaços de llegir-les i digerir-les.

Al respecte de la qualitat un sempre ha cregut que el correcte és fer que en els catàlegs apareguin les “millors” obres del presentat. Us puc ben assegurar que si el millor de l’exposició son les  obres que s’expliciten el resultat de l’exposició serà ben galdós.

A més el catàleg de mà demostra la manca més absoluta de respecte per el veritable protagonista de la mostra que és , que ningú ho oblidi, l’art. Molta , molta , però que molta lletra ( per cert ben insubstancial ) i cinc reproduccions de la mida d’un segell de correus. Absolutament vergonyós.

Una manca de respecte que a més s’individualitza amb dos fets lamentables. :

Per un costat l’obra d’Albert Alís es datada  així “1976 ?” . És de la manera que ja va ser datada en l’exposició de la Donació Xavier Ubach. Llavors ja és va queixar públicament l’artista ja que no entenia ni com no s’havien dirigit a ell per datar-la correctament ( tasca obligada en un Museu que vulgui ser considerat com a tal) i com no havien pensat en l’impossible de la data ja que segons ella , l’artista hauria estat un nen prodigi dons sols tindria quinze anys. Ara han passat set anys i es repeteix l’errada i la manca de respecte.

Una manca de respecte que s’accentua caient a més en la il·legalitat , - vergonyós dons estem parlant d’un espai municipal -, reproduint en pòsters , banderoles i catàlegs , una part d’una obra artística sense indicar en cap lloc quin és el seu autor, fet que vulnera la propietat intel·lectual del creador i que hauria d’obligar a l’IMAC a corregir tots els elements de difusió tant per qüestió legal com ètica.

EXTERNALITZACIÓ

En els post del 17 i 24 de Març , vaig fer els comentaris avinents a les declaracions que els màxims dirigents de l’IMAC m’havien fet de paraula i per escrit al respecte de les exposicions que seguirien a l’actual i en especial al fet de que fos l’Associació Sant Lluc les que organitzés les mateixes en una externalització absolutament il·legal de la gestió, que correspon solament al Museu i que en cas de produir-se hauria de ser aprovada per part del Consell rector de l’IMAC.

Per activa i per passiva els alts dirigents de l’IMAC em van afirmar que no hi havia previst res per la propera temporada i que era del tot fals que el Sant Lluc organitzés cap exposició.

Dons bé, en el decurs de l abans comentada presentació al mitjans informatius locals es va explicar , i així apareixerà aquest cap de setmana en els setmanaris corresponents , que l’Associació Sant Lluc organitzarà un cicle titulat “Visions del Mar” entre el 9 de Juny i el 28 d’Octubre . Un cicle que , afegeixo jo, constarà de l’exposició dels Joves de la Sant Lluc, i exposicions de J.Munné i de Tano Pisano.

A més s’indicà que l’oferta es complementarà amb un seguit d’intervencions sota el títol “La sal , la sorra i el paper de vidre” i les mostres en el 20013 de Rafael Estrany i Josep Niebla.

Si el regidor de Cultura i el director de l’IMAC m’asseguren de totes les maneres possibles i amb tota vehemència que no hi ha ni exposicions organitzades pel Sant Lluc ni res previst per la temporada següent i en canvi si que existeixen, sols pot ser per dos raons: o que el director del Museu fa el que li passa per l’engonal sense retre comptes als seus superiors , fet que hauria de merèixer la corresponent  sanció, o és que els responsables polític i tècnic de l’IMAC m’han mentit.

O sigui que espero ansiós les seves explicacions.