MTV?. NO, GRÀCIES

No soc allò que en diuen un “MTV” ( mataroní de tota la vida) , encara que a bon segur tinc totes les condicions per a ser-ho. No moltes famílies poden acreditar pedegree  mataroní des del segle XVII , tal i com s’explicita a l’antiga farmàcia Pascual ( la del meu avi) , a la cruïlla de la Riera amb el carrer Nou.

Vaig tenir clar no ser-ho quan fa forces anys quasi em van expulsar d’una reunió de Les Santes, sota la greu acusació de ser argentoní  dons per un llavors vivia en la població veïna. Es veu que no valia que la meva vida “activa” , la cultural, la periodística i en aquells moments també l’esportiva , tingués lloc a Mataró. Jo era un estrany , un fora muralles . Un indigne de poder formar part de la comunió de Les Santes. I això que , com he explicat en altres ocasions , el meu avi va estar molts anys president de la Confraria i la meva mare va ser padrina d’una de les campanes de Santa Maria , la Montserrat , si no vaig errat.

Des de fa un temps , cada any per Santes  m’alegro de la meva elecció. Succeeix quan veig que la festa segueix segrestada per un grup molt determinat , per unes famílies que es creuen especials, que esdevenen defensors i cuidadors de les “essències” més pures que no poden ser contaminades per qualsevol que no formi part del grup dels “elegits” que son els únics que poden conformar l’entorn del nucli central de la mal anomenada “ tradició de la festa”. I un , que voleu que us digui , cada vegada veig a la litúrgia santera més propera a la filosofis dels “Alardes” guipuscoans  que tanta feina han donat als estaments jurídics per aconseguir fer-los oberts i participatius.

En aquests dies de nou he estat feliç de no ser un MTV i ha estat en el cas de l’escola Angeleta Ferrer. He estat a l’aguait del cas per la premsa i he tingut ocasió de conèixer , per altres verals, el que ha succeït , i el cert és que he envermellit davant moltes de les coses que es van dir en la reunió celebrada amb els pares dels alumnes.

Com a pare que soc , encara que ja estigui en altre dimensió, entenc perfectament el neguit dels pares per tot el trasbals i el desgavell que significa tot el seguit de variacions en la rutina diària i la por que això afecti al desenvolupament educatiu dels seus fills, , però mai podré entendre , i menys acceptar , les actuacions clarament racistes que han succeït en aquest affaire, amb expressions tan preocupants com “ no vull que els meus nens comparteixin pati ni menjador” ( veure capgros.com)  que depassen el tolerable. I com ella moltes més.

No soc pas procliu a aquest  Govern municipal, ans el contrari, però cal reconèixer que en aquesta ocasió hi ha hagut una resposta ràpida i efectiva. Però el que no es pot permetre de cap de les maneres és aquest concepte de ser superior , masses vegades massa arrelat al Mataró centre o entre muralles, que sembla voler fer entendre a aquest reducte com el paradís habitat per persones perfectes i pures que no poden ser “contaminats” per aquells estranys que viuen més enllà, i més encara  si a demés , venen de més enllà.

Però és clar que , com diu un molt bon amic , aquí no som racistes , simplement som ordenats. I com a tal volem que cada cosa estigui en el seu lloc i les coses no es barregin que després ja se sap que es lia la troca.

Per això avui em sento satisfet d’haver decidit fa anys no ser un “mtv”. Com igualment estic convençut que molts altres “mtv” , veritables “pota negra” del mataronisme , se sentiran tan avergonyits com jo, que gent amb dos dits de seny sigui capaços de dir tantes barrabassades com les que s’han dit en aquest trist i complicat assumpte.