Tots sabem que els artistes precisen
en moltes ocasions d’altres professionals que els ajudin a dur a terme els seus projectes. El cas de
certes escultures és el més evident i el cas de Mataró encara més, doncs hom
sap que en obres de Tàpies, Palazuelo i tants d’altres no existirien sense
haver passat per el cap penant i les mans hàbils de Pere Casanovas i la gent
del seu taller.
Josep Vinyals és un d’aquests
artesans que en el decurs de la seva vida ha dedicat bona part del seu bon fer
a realitzar físicament en el camp escultòric del ferro i la metallisteria ,
aquells projectes realitzats per diversos autors, alguns de la importància de
Rovira Brull. Una tasca que podia haver estat realitzada de manera simplement
mecànica però que en el cas de Vinyals, home saberut, va anar més enllà
adquirint el coneixement interior de l’artista per a poder assolir així uns
resultats més escaients.
Ara , retirat professionalment de l’ofici,
Josep Vinyals ens mostra la seva personal mirada , una visió en la que es fa
escaient, potser massa , les influències d’aquells autors amb els que ha
treballat i dels que ha copsat modus i maneres.
Però la veritat s’evidencia sempre.
La tècnica és sempre mitjà i mai finalitat en si. La tècnica per si sola no
arriba més enllà i aquest fet salta a la vista en aquesta exposició que ens
presenta a la sala de la Presó.
Passejar-se per la mateixa és
fer-ho per un jardí ben acurat però sense cap mena de trempera especial. Una
obra ens porta cap un autor, una altra cap un altre , però en cap d’elles
apareix el deix de l’artista, l’ànima que serveix per trencar l’asèpsia de l’ofici
per assolir aquell fet personal de la creació.
És per això que la mostra esdevé
una clara elegia de l’ofici. Un ofici pulcre , sense imperfeccions, en el
sentit més integre del mateix. Però l’art és altre cosa. L’art és vibració, és
sensibilitat , ´ñes emoció. Ës vida en una paraula. I aquesta no apareix en una
exposició digne del millor dels artesans però que no assoleix el significat de
l’art com a ens creatiu que és i ha de
ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada