LES NOVES DESVENTURES DE CA L’ARENAS

Que el nou projecte expositiu de Ca l’Arenas és un pur desastre ho sabem tots, però a més la desídia i el descontrol ho dominen tot. La imatge que encapçala el post és la de la targeta que he rebut convidant-me a la inauguració de la nova exposició, rebuda no com a crític d’art doncs no consto, i sí com a col•laborador de la mostra doncs he cedit una peça de Planasdurà per a la mateixa.

Comença per convidar-me l Joaquim Fernández Oller que evidentment sé qui és, però tenint en compte que la convidada s’hauria d’escampar per arreu és d’habitud indicar en raó i causa de que em fa la convidada, que en aquest cas és com a Regidor de Cultura. Però això no deixa de ser anècdota. El pitjor està que em convida per el dia divendres 26 d’Octubre , que no existeix, quan el que existeix son el divendres 25 o el dissabte 26.

I d’aquí el meu dubte.L’exposició estava programada per el dissabte 26 a les 19.30 hores, però en coincidir de ple amb el Barça- Madrid la prudència indicaria fer-ne un canvi per a tal de garantir el ressò de la inauguració , que és del que es tracta. S’ha canviat al divendres però en el “ tallar i enganxar” no han canviat la data numèrica?. Segueix essent la inauguració el dissabte però habituats a que sempre es fa en divendres al tallar i enganxar no han canviat el nom del dia?.
Tenint en compte que en el títol de la comunicació parla del dissabte , he de creure en aquesta data?. Encertaré?.

Sigui com sigui bo seria que ens aclarim i s’indiqui als convidats lloc i hora correcte. I sigui com sigui , aquest fet és una demostració , no tan sols de la més absoluta manca de control , ans també  de la més absoluta falta de respecte que Cultura en general i el Museu en particular té vers l’art plàstic i aquells que creiem en ell.

 I seria bo ja que tenim ganes de veure l’exposició i entendre aquest batibull que s’ha muntat en la seva confecció i explicar-nos allò que no s’ha explicat.

Explicar per exemple com es menja que mentre s’ha dit que aquests tres anys de durada seran per fer repàs a l’art i als artistes de la ciutat en aquest temps,  es foragita als mateixos mentre en canvi manté ineludible el seu espai i el seu pes la zona contemporània , amb el muntatge , exposició, instal·lació o ves a saber , de Rafel G. Bianchi , “Debe haber algo que esconder” , títol tan escaient com premonitori en el que pertoca a Ca l’Arenas i a la seva gestió en general i  aquesta exposició en particular.

O explicar el per que de la tria de Brotat i Planasdurà com a protagonistes d’aquesta primera exposició , corresponent fins a 1958, quan per els espais del Museu van passar en aquests temps, artistes molt més importants com és el cas de tot el grup Dau al Set amb Tàpies al davant ; la gent de Silex amb noms tan importants com Hernández Pijuan, Planell i els nostrats Rovira Brull i Alcoy. O el cas de Villèlia i de tants d’altres.

Per què Brotat i Planasdurà, quan de Brotat per ex. n’hem tingut fa ben poc un excel·lent mostroari a la Nau Gaudí?. Sí, ja sabem que el comissari de la mostra es va doctorar amb Brotat i té relacions amb l’obra de Planasdurà però, ¿ no es tractava de parlar de la realitat artística i cultural del Museu d’aquells anys?, quines son les raons d’elecció del comissariat que molt ens temem no té coneixença exacte del present i el passat de la vida artística mataronina i de la pròpia del Museu?.

I com no, explicar com seguirà la programació ja que a hores d’ara a menys de 48  hores de la inauguració ( si és que és divendres)  el web municipal no en diu res i si mirem a Ca l’Arenas encara estan en el “Mar de fons” que sortosament ja fa unes setmanes es va enfonsar definitivament després del més espectacular dels fracassos, fet evident quan en l’acte de presentació del catàleg no arribaven a la dotzena el nombre d’assistents.

Esperem ansiosos doncs la comunicació de la programació , el que ens ofereix l’exposició , les explicacions als molts dubtes que genera, però per damunt del tot , esperem saber dia i hora de la inauguració , per assistir-hi si ho creiem convenient.

I esperem principalment que existeixi a Cultura i al Museu , el desig de no seguir amb aquesta cataracta d’errades que un periòdicament no es cansa de denunciar. Però estem convençuts que no faran res , és a dir, com d’habitud.

Fa un parell d’anys s’inaugurava “Mar de fons” com una revolució tecnològica que relacionava les obres exposades amb les dades dels artistes que s’havien escrit a la Viquipèdia. Era flagrant que marcant l'obra de  Perecoll un era redirigit a un desconegut “Pere Coll”. Les protestes , començant per el mateix artista, van ser tan nombroses com la conya que es va generar. Han passat dos anys i l'obligada modificació que es va fer va ser començar l’article dient ... Pere Coll , conegut com a “Perecoll".... La llàstima és que aquesta correcció no tan sols no era això, una correcció, ans era una demostració de la manca de vergonya professional, ja que tots sabem que “Perecoll” és diu en realitat Pere González Coll.

Dons res , a esperar. I fer-ho amb el convenciment que de nou ens trobarem amb un esperit i un fer que no ens agrada i que no és el que mereix l'art , els artistes de la ciutat , els afeccionats i la pròpia Mataró.lUna espera que pot ser de quaranta vuit hores o de mes, ves a saber. Però el dubte em neguiteja, ens ho arribaran a comunicar a aquells a qui han enviat la invitació errònia?.

Els mantindrem informats.

Ps.- No voldria acabar el post sense agrair sincerament a tots aquells que d’una o altre manera m’han fet arribar el desitjos de felicitat en un dia com el d’avui en que estreno el “ – 3 “ , és a dir, compleixo 62 anys.

Gràcies a tots per el seu desig i principalment la seva amistat que no saben prou quan la valoro.

Gràcies de tot cor.