ANTONIO LÓPEZ

Excepcional l’entrevista que avui apareix a “El País” amb Antonio López a causa de la seva antològica en el Museu de Boston. Una entrevisata de dues planes que cal recuperar en la versió digital del diari si no heu tingut ocasió de llegir-la avui.

Amb un no res , i quasi sense lligam argumental, Antonio López fa respàs a la seva trajectòria , al concepte d’art , a l’art d’avui , al fals art d’ara mateix. Amb força , amb empenta , amb coneixement , però especialment mitjançant el rar sentit comú d’un home de poble , esdevingut un dels grans artistes de la segona part del segle XX i d’ara mateix , i que no està per punyetes per aguantar boutades d’aprenents , ja que està massa ocupat en seguir la seva trajectòria qualitativa , amb rara fidelitat a ell mateix i a un concepte d’art que a hores d’ara sembla perdut i que cal conservar seigui com sigui.

Les paraules estan en l’entrevista que no recupero per la seva longitud , però sí de la que manllevo les imatges que en aquesta ocasió acompeleixen allò de que una imatge val més que mil paraules. Les imatges d’Antonio López en el seu estudi son del tot definitories.

PS.- A Mataró disposem d'un artista que ha estat convidat diverses vegades per Antonio López per assistir als seus cursos de formació. El seu nom Alberto Romero Gil , que curiosament ha estat , i està , "vedat" per Cultura i ni tan sols s'el convida a prendre part a les Mostres d'Art Jove, a bon segur temerosos de que en justícia la guanyaria de carrer.

MATEIXOS GOSSOS , DIFERENTS COLLARS

A bon segur que a hores d’ara ja no existeix el PMC , és a dir el Patronat Municipal de Cultura. Diem això ja que en Ple d’avui estava prevista aprovar els nous estatuts que regiran la cultura pública mataronina , amb un nou estament que portarà el nom de “Institut Municipal d’Acció Cultural” , nom de ringo-rango per definir exactament el mateix. És a dir el mateix gos , que en el que pertoca l’art es preveu tan bordador i malcarat com sempre , però amb un collar més d’avui en dia , més disseny , més fashion , però igualment inoperant i inservible.

Quin canvi hi ha ? . A priori quasi cap. Una eliminació administrativa que passa a un servei més general de l’Ajuntament , però en la realitat, d’actes , projectes , serveis , el mateix del mateix , és a dir , caca de la vaca.
El bategin com el bategin el resultat final serà el mateix , ja que tots sabem on està el nus que cal desfer per donar agilitat , eclecticisme , llibertat , bon fer etc.. a tota la política municipal, i aquest no és mou. Dit clar i català , que els tècnics seguiran remenant les cireres , fent els que els hi passi per l’engonal del seu criteri particular , i tots a la recepta d’aguantar-se i callar.

Sergi Penedès , l’actual regidor , més conegut per el sobrenom de David Cooperfield , el mag , ja que desapareix sempre i mai està en el lloc on caldria estar , està duent allò que es diu un “carrerón” i guanyant amistats allà on trepitja. Anem pel desè mes de mandat i sols m’han parlat bé d’ell Bassas, Pera i Romero( això sona a corporativisme de baixa estofa ). La resta , sigui de la vessant cultural que sigui i del partit que sigui , estan d’acord que amb l’entrenament que porta aconseguirà superar a Graupera , i jo estic en aquesta aposta.

Però que un regidor sigui així una mica baliga-balaga , que no s’assabenti de que va la cosa , i que en mig de qualsevol conversa seriosa deixi anar un esgarip de riure nerviós , pot deixar indiferent. A mi també em deixaria si al darrera existís un director que tingués criteri i la toqués. Però curiosament , i en el súmmum del desgavell Penedès aposta per un gestor per el càrrec i ara la gestió ja no li pertoca. Resultat : Bingo .

És per tot això que la gent que ens movem en això de la senzilla cultura de poble , que no ens enganyem és l’actual estat de la qüestió de Mataró , se’ns posen els pels de punta , fins i tot a aquells que quasi no en tenim. Quin futur ens espera ?. Això si és que hi ha futur que és molt dir.

Però de moment l’espetec pot ser gros. Ja fa temps que s’està gestant un manifest molt dur i molt crític amb la gestió de l’actual regidor de Cultura i també amb el Govern Municipal . Fa ja un temps que varen existir unes converses entre destacats artistes i activistes culturals propers amb el PSC amb la direcció del Partit. Aquest es va comprometre a un seguit de mesures i a passar comptes tot just passat Setmana Santa.

Han passat els dies i no ha existit cap mesura ( el compromís de govern en l’apartat de Cultura està en el 100% d’incompliment) i la reunió per cometar els avenços no ha estat convocada , cosa lògica davant la seva inexistència.
Aquest fet ha acabat la paciència d’aquest sector crític , vinculat generalment a la plàstica , i es pot armar una de bona.
El menyspreu a la mostra de Torrs-García , la programació artística dedicada únicament a l’art contemporani amb l’exclusió a qualsevol altra tipus de “disidència” , la convocatòria de la mostra d’Art Jove , l’estat permanent de favor a Can Xalant , ha anat gestant una mala maror que ha culminat amb el trip i joc de l’elecció del protagonista del cartell de Santes , on la prevaricació intel·lectual ha acabat d’omplir el vas de la paciència de gent que lluita per unes postures més eclèltiques i de qualitat ,intentat defugir tota mena de partidisme.

La mort definitiva del projecte “Proposta Mataró. Fons d’Art” , amb un silenci administratiu que s’acosta als cinquanta dies , pot ser la definitiva metxa que faci explotar una protesta que parodiant a una frase mil vegades repetida per l’alcalde Barón , ara li pot explotar a la cara.
Ja que de veritat , en això de la Cultura : JA N’HI HA PROU .