PER PARLAR-NE

Han estat uns dies de monotema. No puc ni vull negar que tot el que ha envoltat Proposta Mataró , Fons d’Art m’ha destarotat per un cert nivell de saturació.
Penso que és lògic i natural. Tot el tema del fons d’Art és el d'un fill parit amb esforç que semblava poder surar davant tants incomprensibles inconvenients. No ha estat així i ho hem d’acceptar. Ara ens queda la part positiva d’aquest gran recolzament al projecte i a la persona , que m’ha omplert i que em converteix en un cert esclau de tornar als artistes mataronins tot el que m’han aportat.

Però el mon segueix girant i en ell m’he quedat amb moltes ganes comentar mil coses.

Per ex. el joc de cartes del PP , que ves a saber com acabarà. Rajoy i Espe per un cantó, i Sirera , Nebreda i Fdez.Diaz per el més proper ens poden oferir un dels més divertits espectacles que es poden imaginar.

És clar que també caldria comentar els nomenaments ministerials. De moment amb ells he guanyat un bon esmorçar al que em van convidar dos companys de feina que de fa temps treballen socialment amb els immigrants a l’Hospitalet. Em van convidar dissabte i divendres havien fet un gran sopar festa per celebrar el nomenament de Corbacho com a ministre , o potser celebraven que Corbacho ja estava fora de L’Hospitalet?.
El nomenament de Corbacho que és un gran favor per Catalunya ja que ens allunya de la vergonya de saber que era el President de la Diputació , és a bon segur un dels grans errors de Zapatero. La seva nefasta política d’immigració ( no hi ha pitjor falca que la de la pròpia fusta , oi Sr. Corbacho?) haurà de ser la vergonya d’un país manat per un partit socialista.
Això per no parlar de les seves darrers declaracions en relació al problema del grup parlamentari del PSC. Si jo no recordo malament Corbacho va fer campanya electoral pel PSC. En el programa electoral d’aquest partit , que diuen independent del PSOE , estava la creació d’un grup parlamentari propi. Si és aixi , pot explicar-me Sr.Corbacho les seves declaracions?.

Certament caldrà anar recordant els vells slogans demanant un PSC com cal, és a dir coal·ligat però independent del subjugador i centralista PSOE.

Però també caldria parlar d’ERC i el seu joc brut en la guerra de l’aigua i de les seves nanifestacions.

I de la bandera a la Pça Sta. Anna, i de....

Carai, quina de coses que m’he perdut en aquest picabaralla infernal amb Penedès i els seus adlàters. Però anem per feina que és qüestió d’anar a dormir d’hora que demà és Sant Jordi .
Per això vull tan sols dos recordatoris :

Demà s’acompleix un any d’ençà disposo d’un fiable comptador de visites. N’he fet mirada just abans d’aquest escrit i em trobo , tot i els importants parèntesi efectuats en aquest any, amb 18198 visites i 25786 pàgines servides. Unes xifres prou considerables com per agrair de tot cor a tots aquells que de tant en tant en feu passada per aquest passatge tan particular i alhora públic.

Però demà és St. Jordi. Un dia molt important i que a casa es celebra per partida múltiple: Dia del Llibre , dia de la Rosa , del Patró de Catalunya , del Patró de l’Aragó i de la seva Comunitat ( per qui no ho sàpiga la meva dona és d’un poble de Teruel ( Monreal del Campo) i jo em sento aragonès de segon origen) . I a veiam si hi ha sort i a més el Barça té el dia , que potser es demanar molt.

Demà a Mataró hi ha molts actes . Un programa continuador al que potser caldria alguna sacsejada però prou potent. Per el cartell s’ha triat una peça del conjunt de ferro forjat fet per Rafel Codina March que es troba al carrer barcelona , a l’entrada de l’aparcament particular , en l’edifici de la Sabateria Castellsaguer .
.
Res a dir del cartell i del programa. Potser tan sols comentar l’anècdota. Hom pensa que l’element representat és el drac , però no. Si us acosteu a la figura , fet que us recomano, podreu observar que la figura representada és la d’una serp o rèptil, que lluita amb el drac.

Son les coses de Mataró. A bon segur justament per les mateixes ens sentim tan mataronins fins a l’arrel.