SIGNATURA del MUSEU BASSAT

Diu el calendari que aquest dilluns dia 28 d'abril , és St. Pere Chanel , que no és pas el patró dels modistos, i sí un religiós marista que va morir màrtir en el segle XIX tot fent proselitisme evangèlic a l’Oceania. Però demà per Mataró potser serà Sant Lluís Bassat , malgrat el seu judaisme formal sense ser-ne practicant.

I diem això ja que demà, si l’avió que ha de portar a l’alcalde Baron de Sao Paulo on ha estat amb la regidora Calvo en l’assemblea de les ciutats educadores no ha fet figa , i Bassat no té cap compromís internacional , ambdós es trobaran en la cita més amagada, per signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Mataró i Lluís Bassat , i fer que formalment s’estableixin els protocols per fer que el Museu Bassat s’estableixi a la ciutat.

Així , segons fonts ben informades, totes elles llunyanes al Govern Municipal que ha mantingut sempre un secretisme absolut en el tema, fet que ha emprenyat i molt , - i amb tota la raó -, a la plàstica mataronina que es mou en cercles socialistes , que no tan sols no han tingut cap mena d’informació al voltant del tema , ans tampoc han rebut cap valoració en el sentit artístic del mateix, es produirà la definitiva signatura del conveni que unirà a la ciutat de Mataró i al Sr. Lluís Bassat amb el vincle del Museu Bassat de Mataró. Demà dons s’ha de produir a la signatura pactada per el trio “Ba-Ba-Ba” (Baron , Bassas i Bassat) i convertir els somnis en realitat , fet que aplaudim tal i com es mereix.

El que no podem assegurar és l’indret on ha d’ubicar-se. En l’esborrany de conveni al que han tingut accés grups polítics i ben poques persones a nivell individual , l’espai que ha d’indicar l’ubicació resta verge, el que pot indicar dos fets:
Per un costat una decisió encara no afermada degut als dubtes que genera la nova realitat immobiliària . Per l’altra la necessitat d’un cert silenci davant l'ubicació , ja que existeixen alguns petits problemes en les titularitats de l’espai.

Sigui com sigui el cert és que aquest dilluns ha de ser el dia Bassat i pot ser el començament d’una nova època artística en la ciutat , en la que caldria comptar , no com s’ha fet ara , amb la realitat artística i cultural de la mateixa, que en tot aquest cas s’ha sentit del tot menystinguda , davant un secretisme , tan estúpid com absurd , en un tema com el Museu Bassat que no hem d’oblidar ha tingut un consens ben generalitzat.

Però sigui com sigui. Benvingut , però que molt benvingut , sigui el Museu Bassat

PERECOLL

Però si demà serà el dia Bassat , aquest dissabte ha estat el dia Perecoll.
En Pere és l’artista mataroní que sap treure petroli d’on no n’hi ha i que sap vendre qualsevol fet per convertir-lo en noticia important. I que ningú vegi aquesta opinió com pejorativa, ans el contrari.
Així aquest dissabte Perecoll va “ensenyar” a Bang & Olufsen la joia que va realitzar partint d’un dibuix de Cuixart. Era temps de “Estudi tres x tres” , és a dir quasi del començament de la seva carrera. És una magnifica peça en aquell pensament d’ajuntar la seva habilitat tècnica a la capacitat creativa dels grans creadors i que va donar com a resultat unes joies d’art d’alt nivell que el van situar en plaça capdavantera en la moderna joieria espanyola.

Però fora d’això , l’acte de Bong-Olufsen va mostrar a tots com una petita activitat artística o cultural pot esdevenir un element publicitari molt important , marcant un estil, un nivell, una deferència que a bon segur ha de ser element clau per establir allò que en diem “imatge de marca”.

L’acte d’aquest dissabte no sols va disposar de la vàlua del mateix , ans va tenir la dimensió afegida d’obrir un camí al que bo farien d’apuntar-se altres establiments que prefereixen una publicitat selecta i acollidora que no pas l’emmagatzemada a la que tots ens acostumen.

Dissabte , una vegada més , Perecoll i Bang&Olufsen van mostrar que el nivell cal establir-lo en uns fonaments implícits de qualitat i singularitat. I essent el fet tan evident sembla mentida que encara a molts els hi costi entendre-ho.