COL·LECTIVA SANT JORDI

L’actualitat artística mataronina s’ha centralitzat avui a la Galeria Lolet Comas on s’ha inaugurat una mostra col·lectiva titulada de Sant Jordi ja que la mateixa s’estructura al voltant del Sant i la seva diada.
Els participants Albert Alís, Miquel Arnau, Joan Pau Blanch Ribó, Pere M. Brasó, Carme Buffí, R.Moscardó, T.Nogué, Josep Novellas, Joan Parés, Claudi Puchades, Gerard Rosés i Jordi Santamaria , presenten amb obres de petit format una mirada divergent en el concepte , i com no en l’estilística , d’aquest dia tan especial. Obres que a vegades son petits divertimentos , però que en general son fidel reflex del concepte plàstic dels seus creadors.

Una exposició que ha omplert l’ampla sala de la galeria fet que ens permet una senzilla reflexió. Com es possible que les inauguracions que es celebren a la ciutat tenen darrerament una gran audiència de públic , menys les que organitza l’òrgan municipal ?.
Potser és qüestió de que algú intenti esbrinar les raons.

ARXIU MIRALLES

Però si aquesta exposició és l’actualitat , la noticia del dia està en que sembla segura la signatura del conveni ( esperem que amb més sort que la de Proposta Mataró) entre l’Ajuntament de Mataró i el crític i historiador Francesc Miralles per el que aquests dipositarà a Mataró el seu arxiu documental ( dels més importants del país si no el que el més) i aquest esdevindrà públic per a tots els interessats a la matèria.

No hi ha ni que dir que la noticia ens plau enormement i més vista la trajectòria de la negociació que per poc se’n va en orris degut justament a qui ara es penja la medalla. Com que cal ser justos i un està en condicions d’explicar quasi fil per randa tot el que ha estat la laboriosa negociació , crec que s’ha d’explicitar de manera absoluta el paper dut a terme per l’artista Perecoll que ha estat el promotor, lluitador i jo diria que aconseguidor de que aquest fons vingui a la ciutat.

Amb ell cal remarcar l’actuació directa i decidida d’alcaldia , mentre que el paper de l’IMAC ha estat en general d’estaquirot , poc voluntariós i amb una clara tendència al pasotisme. Algun dia amb més temps explicarem la penosa història al voltant del local on quasi de ben segur s’ubicarà el fons. Us asseguro que és per llogar-hi cadires i que en qualsevol empresa seriosa ( òbviament l’IMAC no ho és ) haurien rodat caps i dels nivells més alts.

I tot parlant de l’IMAC valgui un apunt més que serveix per poder seguir valorant el seu caminar i el gran nivell de les seves decisions.

L’apunt és al voltant de l’indret on se celebrarà el Festival Shakespeare. L’apunt no és meu i sí de la periodista Teresa Màrquez que el publicava en la contraportada d’un exemplar a “Ell Punt” de la setmana passada i era absolutament demolidor .(http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2823822 ).

Parla tant per si sol que en ell tot queda molt clar.
Certament per seguir penjant-se medalles.

(fotografia de "El Punt")