HABEMUS MUSEU BASSAT



Tal i com ja comentàvem ahir avui s’ha realitzat la signatura del conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Carmen i Lluís Bassat , per a tal d’establir els fonaments per que sigui una realitat a Mataró el Museu Bassat que ocuparà l’edifici de l’antiga farinera Ylla i Aliberch , que es troba situada al final de la Rda Barceló , just amb Avinguda del Maresme.

Davant del fet no cal més que esclatar d’alegria ja que per primera vegada sembla possible que Mataró pugui tenir un referent cultural , i en el cas particular, que aquest referent sigui artístic encara ens emociona més. Felicitats dons al matrimoni Bassat per començar a veure possible el seu somni de disposar d’un museu per a la seva col·lecció artística. Felicitats a la ciutat de Mataró per poder disposar d’una col·lecció artística important i especialment per poder tenir a mans un pol d’atracció que pot servir per moltes coses ,ja que a més de l’edifici en sí, que Bassat desitja esplendorós , en ell a bon segur s’hi podrà trobar aquells elements de sala d’actes , indret diferencial, espai d’atracció... etc. que tan manquen a la ciutat.

Felicitats a Baron que ha sabut entendre l’oportunitat que se li presentava i ha apostat amb força per la mateixa. A Bassas per saber fer força en base a un projecte cultural que pot ser cabdal per la ciutat.
I vull afegir a les felicitacions a l’art de la ciutat. No dubto que en sortirà beneficiat . Les sinèrgies que obligatòriament s’han de produir han de gestar un camp potent en el que l’art dels nostres artistes han de trobar punt important d’arrelament. Però precisament en l’art és on es troben més clares les nebuloses.

I és que de tot el que envolta al Museu Bassat , avui ha quedat clar que el que menys importa és l’art. A l’acte , estúpidament amagat i que malgrat saber-ho molta gent ningú es va atrevir a publicar , fet que ha convertit al meu post d’ahir en un incomprensible scoop , ha acudit el poder polític però no ha existit cap presència del poder cultural, al que de nou s’ha menystingut.

Avui era obligada la presència d’artistes importants amb obres a la Col·lecció Bassat i era fonamental la presència dels més importants artistes locals donant benvinguda i recolzament al nou projecte i així estalviar el paperet a Bassat en el que pertoca a la participació artística local i comarcal.
Un entén perfectament la discreció urbanística , però el silenci cultural ha estat un greu error que caldria recuperar d’alguna manera.

Ara , amb les cartes una mica sobre la taula , queda molt clar que el projecte porta una pota coixa que és la de la relació amb la ciutat. Caldrà filar prim i posar l’accent amb aquest enllaç . Es parla de Consells Assessors , es parla de gran noms , però si la baula que ha d’unir artísticament Mataró amb el Bassat ha de portar els noms de Penedès , Marfà, Noè..., mal anem .

I per favor no parlem de manies ni de preferències. Avui Sergi Penedès ja ha anunciat la primera col·laboració amb la col·lecció Bassat , tot presentant una mostra de Ràfols Casamada i la seva dona Maria Girona per el proper juliol. Evidentment i sobre el paper una mostra molt atractiva , però si la llegim en clau mataronina i comarcal, a bon segur és de les pitjors eleccions.


Ràfols Casamada és a bon segur l’artista de tota la generació dels cinquanta , que millor ha estat exposat a Mataró i comarca. No fa pas molt que vàrem tenir ocasió de veure obra seva en una itinerant de la Diputació, però ara fa justament deu anys ( del 6 de març al 13 d’abril de 1998 ) i de la mà de Vèrtex ( Josep Manuel Calleja i esposa ) vàrem gaudir d’una excel·lent antològica que ocupa els espais del Museu i de Caixa Laietana ( en l’antiga sala de la Riera) .
D’ella en sortí com a fruit una petita tirada de cent gravats com em confirmava avui mateix en J.M.Calleja promotor de la mostra. Una antològica molt important que va obtenir un ampla ressò. (Clar que ningú dels que ara mana ho tenen en el record ja que per aquells temps l’Ajuntament no anava a les exposicions i per part de l’IMAC qui apareix per arreu en els crèdits , encara no tenia prou agafada la vareta de manar).

A més Ràfols i Maria Girona han exposat recentment al Monjo de Vilassar de la mà de Rodon i amb mostres tan atractives com impensables ja que es tractava de les col·leccions particulars dels mateixos artistes.

Per això la tria del contacte inaugural és del tot desencertada. Amb el munt d’artistes existents en el Fons Bassat caldria fer una nova tria que no portés sabor de segona taula.

Però queda clar que tot això és art , i avui de manera clarivident ha quedat clar que en aquest cas com en tants d’altres , l’art i la cultura és el que menys importa. Hi ha moltes coses al darrera i caldrà clarificar-les. Però especialment caldrà que l’art i la cultura ocupin l’espai que els hi pertoca en tot l’entramat. No fer-ho pot portar al fracàs . A l’absolut i també al relatiu. Com és el cas de la mostra de Ràfols que caldria ràpidament canviar.

Però és clar , sap algú de l’Ajuntament que Ràfols ja fa uns quants anys que quasi no crea res degut a la seva malaltia?. Que per tant l’antològica presentada fa deu anys serà de totes totes molt millor que la primera mostra Bassat?.

El Bassat ha començat magníficament amb la signatura , però ja porta la seva primera relliscada degut a la incapacitat de la cultura artística municipal.
Queda encara temps , però caldrà afinar molt i molt en un entorn avui per avui difós i equivocat.

Sigui com sigui ,amb tots els peròs que es vulgui. Felicitats i benvinguts a casa!.