HISTÒRIA D’UNA MORT ANUNCIADA ,
A BON SEGUR ABANS DE COMENÇAR

“.... I del Fons d’Art que?. Dons res , No es farà. Ja es cansaran “. Explicació feta a qui ho volia escoltar , per part de gent amb poder en el PMC, quan tan sols la proposta albirava.

Febrer de 2005.- Ca l’Arenas ja comença a intuir-se . No hi ha ningú que tingui idea de com pot funcionar. Un , temorós de que succeeixi el que finalment ha succeït , recupera la vella idea que havia intentat dur a terme el seu pare , en aquells temps amb la complicitat de Rovira Brull i Alcoy, de realitzar un Fons d’Art d’artistes locals o relacionats amb Mataró, per ocupar dinamitzant-lo part d’aquell espai.

Març 2005.- Exposició de Xavier Ubach a Harttmann. Presència de l’alcalde Baron que a diferència del seu antecessor Mas , s’acosta a activitats artístiques. Li presento el concepte que em vola pel cap , amb la reflexió: “Tinc una patata calenta per tu”. En parlem davant de Ramon Bassas. Em dona el vist-i-plau , tot dient-me :”De patates calentes com aquesta me’n pots portar una cada setmana “. A bon segur avui no ho diria.

Març 2005.- Inauguració a Espai 28. En la mateixa parlo amb Antoni Luís al que presento ja l’esborrany del manifest “Omplim de contingut la Casa Arenas”. Ell , marmessor de Jordi Arenas, em dona el vist i plau.

Abril de 2005.- Acabada la Setmana Santa comença la recollida de signatures. No es persegueix a ningú. Les butlletes estan a l’Arcàdia , l’Espai 28 i a Capgròs. Fins a Sant Joan es reben signatures , superant la seixantena. A més hi ha un bon grapat d’autors que es comprometen de paraula.

Juny de 2005.- S’intenta lliurar les signatures a l’Ajuntament que demana retardar-lo a la nova temporada. Es fa efectiva el 30 de Setembre , just després de l’acte de comiat de Pere Màrtir Viada.

Fins a Nadal de 2006 ( quinze mesos) tan sols un parell de reunions en les que poc s’avança i queden ben marcades les escasses intencions del PMC de dur a terme el projecte i/o col·laborar amb ell.

Gener de 2007.- La paciència s’esgota. Davant els nostres estirabots Baron tensa la corda , i Graupera i Milan cedeixen. Tots els inconvenients jurídics es solucionen en un tres i no res i amb presses s’estableix el timming precís per poder celebrar signatura pública a la Sala del Lleons , amb Baron i Graupera per un costat i Alís, Codina i un mateix a l’altra .És el 30 de març, el darrer dia en que es pot celebrar un acte com aquest abans de començar la carrera electoral.

Febrer 2008.- S’acosta l’any de silenci i això depassa la dignitat dels interlocutors. Davant la protesta i l’esgarip de Baron , Penedès respon a les braves , deixant-se el senderi ves a saber on. Fa fugida endavant tot enviant una carta als signants , que per un costat els desorienta amb un seguit de parafernàlia oficial que els limita i per l’altra no veuen a on pot anar aquest projecte d’intencions poc clares.

Els promotors demanem una entrevista urgent i en la mateixa, Penedès defensa el seu projecte com la conseqüència del que ell entén com a projecte bàsic dels artistes. Tot el que se li explica , ho focalitza com element nou i com a tal indica que potser sí , potser no , però que caldrà estudiar-ho per prendre l’oportuna decisió.
Passen quaranta dies i els promotors estem a punt d’explotar. Davant la pública protesta el desconcert arriba al seu clímax.

Dijous 11 d’Abril, Penedès i Gisèl Noè acudeixen al Monjo i li proposen a Paco Rodon ser comissari del fons , seleccionar i preparar les obres per a una exposició inaugural a celebrar el 16 de maig, escriure el catàleg i establir d’aquesta manera un poder fàctic degut a la seva vàlua i el seu sentiment local i comarcal, que permeti dur endavant al Fons alhora que queden desapareguts els seus promotors. Amb tota sorpresa personal, Rodon accepta.

Aquesta decisió unilateral no és explicada de cap manera als promotors del Fons que assabentats del mateix per el propi Paco Rodon , es troben davant la tesitura d’haver-se d’enfrontar a l’amic i/o mestre. A més , tot sense cap mena de coneixement oficial i de manera d’actuació.
Tot això és el cúmul que provoca sobreeixida , amb el que davant d’ella i de tot acord, els promotors decidim presentar la dimissió irrevocable per registre. Mentre el nom de Rodon ja sona entre els signants de la cessió que reben una enigmàtica i legalista trucada que els commina a lliurar l’obra compromesa amb la ciutat.

Per tant a hores d’ara existeix una proposta única , realitzada per l’IMAC, per una col·lecció que haurà de ser cribada abans de ser inaugurada el dia 16 de maig.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ
A hores d’ara hi ha un projecte oficial que tira endavant i uns artistes que decideixen si volen o no prendre-hi part.
S’ha de dir però que en aquests moments ja son una trentena els artistes que han decidit no prendre part al fons oficial.
Igualment s’ha de dir que CiU ha presentat al ple una notificació tot demanant que considerant aquest Fons d’Art un projecte de ciutat , sigui l’Alcalde el que intenti reconduir el conflicte , per evitar que aquest comporti , com ara per ara sembla, a la mort d’un projecte pro vàlid per la ciutat.

Així ha estat el camí de la història. Aquests son els fets, però evidentment existeix un rerafons que a bon segur és el que marca aquest caminar. Però potser millor serà deixar la seva anàlisi per demà.

PS.- En moments com aquests , res millor que sentir-se recolzat en el SÍ propi .
Per això gràcies a tots els que segueixen mantenint el suport al projecte inicial. Potser aquest és el camí per aconseguir que algú entengui quina és la realitat de la història.
I que el poder reaccioni en sentit de ciutat.