LES ILLES I EL MAR .
JAUME I JORDI ARENAS

D’entre les exposicions protagonitzades pels Germans Arenas i que trimestralment es presenten en el menjador de la Casa , esperava amb ganes la que es presenta actualment ja que la seva temàtica al voltant del mar prometia bones vibracions en ambdós casos , però el cert és que el resultat final ha estat decebedor.

Dic decebedor en el sentit que malgrat que la mostra és atractiva i d’aquelles d’agradable lectura , crec que en la trajectòria d’ambdós creadors existeixen pàgines molt més vibrants , definitòries i especialment de més qualitat que no pas les avui escollides , en una elecció desencisant de la que no sé si el culpable n’és qui ha fet la tria o és que en el Fons no es disposa d’aquelles obres més importants.

D’en Jordi s’ens ofereix un ventall paisatgístic en el que de nou fa gala del seu domini de l’ofici. Dibuix , perspectiva , llum ,color... tot en el seu lloc i amb el punt precís , però com sempre mancat d’aquell punt trencador que l’hauria de portar a una passa més enllà , deixant les obres en aquella qualificació de correcció extrema.
Una passa que sí fa en el treball del “Torrent de Pareis” (1953) on trenca estructures per aconseguir potser , un dels seus millors paisatges.

Jaume Arenas va tenir en el mar la seva vida i la seva raó artística . Potser per això pensava que en aquesta ocasió la casa trencaria la seva habitual deixadesa amb ell , ( algun dia algú haurà d’explicar aquest soterrament del treball de Jaume , molt superior artísticament a n’en Jordi , que va arribar al desideràtum de les mostres inaugurals on no es va exposar cap obra seva ) , però no ha estat així.
La mostra es limita al Jaume més habitual, amb peces que voregen els anys 80 en els que no apareix tant la força rítmica de la seva pintura i aquesta capacitat cromàtica contrastada i sempre tan difícil d’assolir amb la tècnica de l’aquarel·la.
M’he quedat dons amb les ganes de veure aquell Jaume més vital , amb aventures com les seves sèries submarines , les seves aiguades amb peixos d’una riquesa artística estremidora , i aquells treballs de mar i cel , sense horitzó , tot en una continuació cromàtica de veritable vàlua.
La mostra queda així com un pel coixa. És mostroari però no reflexa la realitat creativa d’ambdós , i queda especialment minvat el concepte degut a les petites mides del presentat , que “capen” per dir-ho de manera ben gràfica la capacitat artística dels germans que en aquesta àmbits assolien els seus millors treballs amb peces de més agraïdes dimensions.

PS.- El proper 20 de Maig s’acompliran 25 anys de la mort de Jaume Arenas. Com vaig dir al començament de temporada , em va sorprendre i molt, que en aquestes dates no hagués previsió d’una mostra de Jaume Arenas per ser la protagonista única de la casa.
Coneixedor de la nul·la sensibilitat de l’IMAC i del Museu no ens estranyaria ni mica que l’oblit en fos l’únic protagonista. Esperem i desitgem que no ho s’acompleixin els meus temors.

PACTE DE GOVERN. CULTURA ( III )

3.- Crearem una tarja cultural amb informació , facilitats , descomptes i serveis, concertant-lo amb empreses i altres municipis de la comarca.

De moment mai se’n ha sentit cap comentari , encara que serà qüestió d’espavilar ja que com si res , ja ha passat la primera de les quatre temporades.

PS.- Aquest recordatori de “ no compliments ” , no és una crítica directa al regidor de Cultura , Sr. Sergi Penedès . Millor dit sí que ho és , però també ho és al conjunt del Govern , és a dir al PSC i a ICV , per no vetllar pel compliment del pacte , i molt especialment és una crítica a Alcaldia ja que va ser Baron qui es va comprometre personalment en tots aquests aspectes en la mai tan desaprofitada reunió com la del Monumental amb presència de la majoria cultural de la ciutat.