EL MUSEU BASSAT

Lluís Bassat és un home hàbil i intel·ligent , i ho és en grau màxim, com ho ha demostrat en la seva vida professional en que ha assolit el màxim nivell en una tasca tan competitiva i especial, com el mon de la publicitat i la comunicació.
Per si algú ho dubtava , va fer demostració del seu savoir faire en l’acte artístic al voltant de l’obra de Josep M. Codina.

L’acceptació de la convidada i la presència acompanyat de la seva dona i la directora de la seva col·lecció era prou significativa.

Bassat sabia a on venia. Per un costat era una vetllada artística , per tant hi havia important presència del mon creatiu. Però també era una vetllada social amb el seu àmbit determinat , i també ho era política amb presència de diferents alcalde i regidors de la comarca i una variada presència de regidors locals ( 3 per CiU , 2 pel PPC , Bassas pel PSC i les absències justificades de Baron, – reunió amb el Conseller Baltasar -, i Penedès ,dia del teatre).

Davant d’aquesta audiència Bassat es va lluir i va publicitar el seu producte , que no cal oblidar és prou bo , i va oferir un futur esplendorós. Va saber presentar tots els avantatges i no va insinuar cap dels inconvenients que poden existir, i el resultat va ser magnífic. Els convençuts , com un mateix , amb ulls com papallones , i els més escèptics pensant que potser la cosa podria “pintar” , i mai tan ben dit , força bé.

Ara ens diuen que el passat dijous es varen reunir Bassat , Baron i Penedès per acabar de filar els serrells que permetrà la signatura per a finals de mes. Però el secret més ben guardat , tancat a pany i forrellat, és el lloc on es situarà el Museu. En el decurs d’un sopar privat celebrat després de l’acte de Codina , Bassat es moria de ganes de parlar de l’ubicació , però Baron molt taxativament ho va impedir, i tots ens vàrem quedar amb les ganes.

Davant d’aquest silenci absolut bo es posar-hi imaginació i apostar per algun dels indrets que la rumorologia local indica com a possibles indrets, i d’entre ells em quedo amb la Farinera que es troba al final de la Rda Barceló. Potser hi ha un problema de metres i d’aquí el silenci municipal ja que es diu que s’està intentant adquirir espais veïns per aconseguir l’espai suficient precís per el Museu.

Fora d’això, és un espai municipal sense pla d’usos , està ben situat i de fàcil accés per visitants forans , un accés que encarà haurà de millorar amb el nou accés al port i l’hotel corresponent... I si mirem en el lligam ciutadà no està tan lluny del Centre comercial, està en línia amb el Corte Inglés ...

Si aquest fos l’indret escollit , penso que seria excel·lent , però no em facin cap mena de cas. No en tinc ni idea , ja que com dèiem abans , el secret es manté del tot ben guardat, però valgui la fantasia i la il·lusió, per què ara si que començo a tenir coll avall que per una vegada Mataró l’haurà encertada i haurem posat la primera pedra per començar a deixar de ser aquest zero cultural que com a ciutat , arrosseguem de fa tant de temps.

IMAC

Ens hem d’acostumar ja a oblidar aquest PMC que ens ha marcat tants anys i començar a substituir-lo per aquest IMAC acabat de néixer. En el fons allò que dèiem , el mateix gos amb un altra collaret, ja que per el vist, el mateix del mateix , això sí , sense tot l’entramat burocràtic administratiu. Però en el que realment importa , cap variació cosa que fa posar els pèls de punta.

Ara cal veure quan es refà tot el tema , quan es configura el plenari , quin paper tindrà, si realment decidirà alguna cosa o simplement signarà el ja decidit ( com fins ara ) i seran els tècnics els que seguiran fent allò que els hi passi per l’engonal i ensarronant a tota la ciutadania. Si es mantindrà al director Pena , ara que ja no existiran tasques administratives. Si...

En l’apartat plàstic no cal esperar cap novetat, enfilada ja tota la temporada vinent. Serà dons qüestió d’anar preparant l’exili, ja que com em deia un bon amic , fins i tot han escollit el nom. IMAC = Impuls Monopolístic per l’Art Contemporani. Em deia que per la lletra “M” valia també Monotemàtic , Monumental, Matuser , Monolític.... , essent vàlida qualsevol acceptació.
El cert és que hi estem d’acord. O si no que ho demostrin.

Siguem positiu però i esperem que tot sigui a fi de bé. I que l’IMAC sigui capaç de generar il·lusió , cultura i activitats. Per què de moment ja està bé eprofitar allò que no han volgut els de fora ( Museu Bassat , Festival Shakespeare) però parir algun aconteixement també valdria una mica la pena.

PASSIÓ

Algú molt proper em retava no fa tant : “Tu , tant parlar , però que faries de manar?”. La resposta va ser explicitar un seguit de línies mares , que qui més qui menys tots els que ens movem en això de la cultura , tenim estructurades in mente. Però potser la clau de tot la trobava amb el que deia Marcus du Sautoy en una entrevista al voltant de l’èxit d’aquest matemàtic que està aconseguint audiències increïbles tant en els seus programes televisius com en el seus llibres.

Diu Du Sautoy que “La clau és saber transmetre la teva passió. La gent immediatament ‘interessa per allò que és capaç d’apassionar tant a algú”.
Passió dons podria ser el gran repte de l’IMAC per aconseguir que la Cultura aconseguís aquell estadi de privilegi , necessari i imprescindible en una ciutat del nivell de Mataró.

PACTE DE GOVERN

En el passat post comentava que l’incompliment del Pacte de Govern en l’apartat cultural està en el 100%. Un bon amic em retopava , discordant amb la xifra i especialment en que el Pacte és per a quatre anys i per tant el moment oportú de la lectura serà llavors. Essent aquesta una lectura políticament correcta , caldria retopar en que per aconseguir un tot en quatre anys s’ha de començar a fer alguna cosa des del bon començament.
Es per això que ara en cada post afegiré una de les propostes escrites en aquest Pacte de Govern per fer-ne comentari i per què hom en tingui punt de referència. Així avui toca el Punt 1

“Incorporarem, en els espais públics més emblemàtics que s’urbanitzin o reurbanitzin , un element artístic de referència ( escultura , mural...) per a tal de potenciar l’art a la ciutat.”

De moment cap espai públic emblemàtic, cap obra d’art. Això sí, encara queden pendents encàrrecs que no s’han materialitzat ni tan sols en la comanda i per tant en el projecte, com per ex. els murals per l’escola Antonio Machado que Alcaldia es va comprometre amb Pepe Novellas , autor de l’escultura dedicada a Machado que es troba en la plça situada a l’entrada del centre.