MIRADES DE MÈXIC



El passat dissabte vaig presentar a la Casa Gòtica d’Argentona una exposició amb aquest títol. No és una gran exposició però sí és una exposició honesta , molt digne , i amb una llarga i meritòria història al darrera. A més el seu protagonista sap que acceptaré allò que em demani. Ell és en Joan Pannon.

En Joan passa dels setanta i ha estat sempre amb l’art , la societat i la cultura i va ser juntament amb en Pep Massó el promotor de l’Aixernador aquells ens cultural de la transició ( per cert , heu observat que els importants centres artístics dels darrers anys sempre han estat fora de Mataró ) que encara tants enyorem. Justament els tres presidíem l’acte . En Pep Massó com alcalde d’Argentona , en Joan com a protagonista de la mostra i un com a presentador.
En Joan quan d’ençà es va jubilar s’ha passejat per alguns països americans en accions culturals. Molt de temps al Perú amb el bisbe Guadayol , - present a l’exposició -, i ara a Mèxic on s’ha dedicat a ensenyar art a joves a Santa Fé , barrancas de la capital.

Els seus treballs didàctics , vistes de la zona i els resultats d’una passejada a Michoacaán conformen una exposició que porta més pòsit que no pas en el correcte art que presenta. Una exposició d’esperit i d’ànima que respón perfectament a la manera de ser , viure i entendre l’art i la vida que té en Joan Pannon.

MAIL


Un anònim mail , o millor dit un mail d’algú que s’amaga sota pseudònim carrega amb tot per aquest recordatori de l’absolut incompliment del pacte cultural. Em diu que es nota la meva ràbia per que no es du a terme el Fons d’Art i que la meva revenja es rastrera com soc jo.

Dons molt bé. A bon segur que no em coneix o no valora els més de trenta anys donant la cara dient sempre més o menys el mateix. És cert que em sembla molt malament la manera amb que el Govern ha portat el tema de Proposta Mataró , però una cosa no té a veure amb l’altra.

El PMC , o l’IMAC , o dit millor , el Govern,està duent a terme una política cultural lamentable , amb un sol encert , el saber entomar amb habilitat allò que de cop i volta li cau a sobre , es digui Museu Bassat o Festival Shakespeare , però que és incapaç de generar qualsevol concepte il·lusionant per sí sol i genera constants problemes amb la seva incapacitat de respondre a les propostes i els problemes del dia a dia del mon cultural local, al que en certa manera menysprea com si no assolís el nivell precís.

D'acord?.


PACTE DE GOVERN ( IV )

4.- Desenvoluparem un Pla de finançament i inversions de les activitats i els equipaments culturals que inclogui la possibilitat de capital privat i de mecenatge.

Certament un excel·lent pla. La llàstima és que ni existeix ni tan sols s’ha fet cap esborrany . Que hi farem.