Justament el dia en que a Mataró s’inaugura la Sant Lluc , exposició que aplega el més gran nombre d’artistes de la ciutat i alhora és també de les més visitades , quan no la que més , Sergi Aguilar fa unes magnífiques reflexions en una entrevista que publica el Quadern de “El País” .
Acaba tot un seguit de reflexions personals al voltant de la seva obra i la seva activitat amb una acurada reflexió tot responent a la pregunta de com veu al sector de l’Art. Sergi Aguilar lúcid com sempre respon:
“Tinc una certa crisi. Em qüestiono si a Barcelona no estem en un moment inflacionista., si estem produint més activitat de la que podem absorbir. És un tema important i complicat. Barcelona és molt dinàmica creativament però la pregunta és si la societat civil és capaç d’absorbir a través de les seves col•leccions i adquisicions , o fins i tot ,de la seva assistència i suport, el que està passant. La pregunta que em faig és aquesta: hi ha prou públic?.
Una reflexió que bé podem traslladar a la nostra ciutat.
La imatge correspon a una escultura de Sergi Aguilar
DEGOTEIG
Parlàvem ahir de la pèrdua constant de membres del sector catalanista que està patint el PSC , i ens preguntàvem després de la pèrdua de Sobrequés , que qui seria el següent.
No hem tingut d’esperar molt. Avui surt publicat que el PSC i els Ciutadans pel Canvi es plantegen trencar la coalició, qualificant-se el fet com un divorci amistós en el que els dos membres de la parella puguin seguir vivint a la mateixa casa i puguin establir acords puntuals.
Encara que aquesta separació farà molt contents als militants psoistes , entre ells al més impresentable dels regidors mataronis a qui m’he cansat d’escoltar-li allò de CpC = Ciutadans per cobrar , degut a que generalment assolien bons càrrecs , el fet no deixa de ser de nou un índex direccional que evidència una clara tendència de ponts trencats.
És per això que em pregunto si algú de l’aparell pensa fer alguna cosa per deturar la sangria , o simplement ja li va bé, i deixarà que s’escoli el sentiment catalanista del partit.
Post escrit tot escoltant Eric Clapton ( Slowhand )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada