INICI DE VOL

Aquesta tarda s’ha inaugurat a l’espai central de la zona universitària del TecnoCampus l’escultura “Inici de vol” del bon escultor i millor amic, com ho és en Perecoll. Una escultura que presidirà aquest gran espai de pas que és d’esperar que amb el temps esdevingui el nucli de tot el complex.

L’escultura , de bronze amb pàtina negre , i de 2.5 metres d’alçada per 2 m. de llargada simbolitza un ocell en vol i correspon a la sèrie “Ocells” en la seva fase més tàctil , en la que s’allunya de la línia recte i les formes volumètriques que dominaren en els seus començaments. Es tracta dons d’una obra de la línia tradicional, i a bon segur més popular de l’autor , de la que exemples clars en poden ser l’Ocellot de la Platja de Mataró i els “ocells” de Miami i Caixa Catalunya.
Una obra que és la translació a mida gran de les petites obres que eren ja imatge de la Universitat mataronina en el que pertoca al fet gràfic i de reconeixements i que juga amb aquest símbol de l’inici del vol solitari que significa sempre la realització, i titulació, de qualsevol estudi.



Una escultura que es troba dipositada al terra i que per tant es converteix en un element immòbil i alhora plenament viu en l’espai i que caldrà jutjar amb més profunditat, quan tot l’entorn estigui en condicions i no ara quan es troba mediatitzat pels mils entrebancs que l’envolten.

Una escultura que esperem i desitgem agafi “volada” i que en un simpàtic gest ha estat descoberta pel grup d’alumnes de l’escola Àngela Bransuela que de la mà de la seva mestre , Montse Tubau , han estat treballant tot l’any passat amb l’art com a eix central i que han seguit fil per randa l’evolució de la creació de l’escultura , com ho van fer igualment amb el treball de Pere M. Brasó. Una línia de treball que em satisfà enormemnt , encara que només sigui per la part que em toca.

INICI DE TEMPORADA

En un fet absolutament inèdit , i que havíem reclamat temporada a temporada , avui l’IMAC ha presentat la programació de la propera temporada d’exposicions. Una programació que cal dir-ho ,- i ho fem amb tota satisfacció -, millora les anteriors malgrat les restriccions pressupostàries, essencialment pel fet de que per primera vegada existeix un eclecticisme en la mateixa , i s’abandona en bona part el domini abassegador i dictatorial del mal definit com “art contemporani” , i s’ofereix un ventall variat d’opcions amb la sorpresa d’una ampla presència de la vesant plàstica i dels artistes locals.
Eleccions ambdues que ens agradaria pensar son fruits d’un raonament i no pas de la manca de diners , dons de tots es sabut que les exigències del muntatge d’una exposició d’arts plàstiques , generalment res té a veure amb les desnortades exigències de molts dels creadors “contemporanis”.

Una programació de la que en parlarem abastament demà i que mereix confiança si no fos per un detall que ens ha deixat freds i amb l’ànim encongit, com ho és el projecte de l’

EXPOSICIÓ JOSEP NOVELLAS

La nota oficial de la programació diu textualment: “Novellas (1950 -2009), amb una mostra significativa de l’artista mataroní Josep Novellas, seleccionades entre una llarga llista de pintures figuratives que s’inscriuen bàsicament en el període conceptual . Del 31 de març al 29 de maig de 2011.

Que vol dir això de mostra significativa ?. El que s’ha demanat, reclamat , i exigit és justament la realització d’una mostra antològica , concepte que res té a veure amb aquest eufemisme de “significativa”.

Una exposició antològica respon , com és de tots sabut, a una mostra que presenta un conjunt de les millors obres d’un artista , aplegant en ella totes les èpoques , el que permet fer un seguiment de la seva evolució durant tota la seva trajectòria.
L’eufemisme de “significativa” ofereix simplement la possibilitat de veure agrupades un seguit d’obres de l’autor , sense l’exigència de cap nexe , lligam o lectura que ens permeti comprendre en la globalitat , el fet i el sentiment artístic de l’autor. És un tipus de mostra habitual en el camp comercial, mentre que les mostres antològiques es corresponen més als camps institucionals.

I el desideràtum és quan s’explicita que les obres estaran seleccionades entre una llarga llista de pintures figuratives que s’inscriuen bàsicament en el periode conceptual. M’ho expliquin.

Obres figuratives i art conceptual ( art caracteritzat per el predomini dels elements conceptuals per damunt dels purament formals )?.
Obres de l’època conceptual de Novellas?. Algú em vol dir quina va ser , dons he de ser sincer i coneixent molt a fons la trajectòria de l’artista m’és del tot impossible trobar una època que pugui considerar-se com a conceptual.

És a dir , que ens venen una exposició de Novellas , coincidint casualment (?) la seva inauguració amb l'inici de la campanya de les eleccions municipals( no fos cas que caiguesin retrets ) , i ho fan amb un projecte inintel•ligible i que no respon en res ni a les exigències del mon de l’art local, ni al nivell que el respecte del treball de Josep Novellas mereix i precisa.

Una mostra que exigim es replantegi per a convertir-se en antològica , tal i com hauria de ser. I ho exigim ara quan encara no s’ha començat a treballar en ferm ja que sobren dits de la mà per comptar els dies en que es comunicà el projecte a la família de l’artista. Així
EXPOSICIÓ JOSEP NOVELLAS. EXIGIM UNA ANTOLÒGICA

Post escrit mentre escoltava Diana Krall ( Quiet Nigths ) (2009)