ENTRE LA LLUM I LES OMBRES

Fa una anys en Josep Mª Cadena, aquest pou de coneixements de tota mena especialment artístics , em deia tot comentant el paper dels “crítics de poble”, que és així com anomeno a aquells que fan el que jo , que ell me / ens envejava una mica. Tot contestant-li que no entenia el per què , em va respondre ben seriós : Per que quan tu vas a veure una exposició d’un autor de la ciutat tens a mans molts més fonaments que jo per jutjar-lo. Saps la seva història , la seva evolució , el seu estat actual i per tant la raó i la motivació de tot allò que presenta . Jo tan sols em puc quedar amb els antecedents , - si els conec - , i amb les seves capacitats tècniques i comunicatives.

M’ha vingut al cap aquest raonament al començar a enquadrar les idees per parlar de l’exposició que amb títol de “Entre la llum i les ombres” presenta la Margarida Riera a “Gal-Art”. Una exposició de la que crec s’obté una mirada ben diferent en el cas de si és coneix el fer artístic de l’autora o no.

Per aquells que no la coneguin abastament es trobaran amb una artista que expressa les seves sensacions al voltant d’un món peculiar com ho és del nord d’Àfrica, exactament a Argèlia i la terra dels tuaregs , indrets i costums que coneix bé per la seva estància en el país i la zona. Una mirada tramesa essencialment mitjançant el protagonisme femení , - una de les característiques bàsiques del seu treball- , amb la individualització personalitzada en un altra element molt emprat per ella com ho son les mans, elements ambdós que li permeten explicar la seva filosofia vital.

Tot en unes obres en les que manté el tractament dens de la pinzellada per accentuar la força de la seva paleta cromàtica habitual , concentrada en els ocres i terres que en aquest cas té contrapunt amb una certa aparició del blanc per refermar l’encegador paper de la llum del desert i amb l’afegitó d’unes tonalitats blavoses , - poc habituals -, que li serveixen d’acurat contrast. Una mostra agraïda , de lectura immediata , que pot provocar una certa seducció.

Però la lectura d’aquells que coneguin més el seu tarannà i la seva trajectòria a bon segur haurà de ser diferent. Sense desmerèixer les virtuts abans comentades , caldrà convenir que la realitat creativa de la Marga Riera , i així ho ha demostrat en la seva trajectòria , està en una pintura interioritzada que parla de sensacions , emocions i passions . I feta des de la subjectivitat i amb la força de la generositat i el convenciment que sempre destil•la el seu treball.

Ara , en aquesta visió emmarcada en el peculiar mon de la cultura tuareg , es nota que l’autora s’enfronta al mateix sota un prisma quasi essencialment d’espectador . Amb el seus judicis , prejudicis , lectures a favor i en contra , però sense ni poder ni voler , entrar en l’ànima de la qüestió . Per això l’obra és més una mirada d’ulls en fora , que no pas una mirada cap endins que és aquella que millor conjuga amb el seu fer personal i creatiu.

Per això en la mostra ens trobem amb les dues cares de la moneda. Unes obres en que si se sent el pàlpit de la mirada interior i d’altres més anecdòtiques , si es vol , en que l’habitual força expressiva de Riera es dilueix en uns resultats més decoratius.

“Entre la llum i les ombres” ha estat el títol triat per l’artista per aquesta exposició i en aquest contradictori s’ofereixen les obres presentades, que es mouen entre la llum d’uns bons treballs plens de força i intenció i les ombres d’altres peces més toves que potser seran agradables per a l’espectador general però que no responen a la veritable capacitat artística de Margarida Riera, que al meu entendre segueix estan en la força passional de la seva interiorització.

Post escrit tot scoltant Nocturnes ( i altres ) de Calude Debussy