dilluns, de setembre 13, 2010

TOT MATARÓ

Els bons amics de Tot Mataró, tot i que com hom sap un escriu a la competència , va creure que un era mereixedor d’un dels seus perfils i com no que vaig acceptar encantat.
Aquest cap de setmana ha sortit publicat i per aquells que no han tingut ocasió de llegar-lo vagi aquí la seva transcripció,



Pere Pascual, el menor dels PIC

Crític d’art i fill del també crític Pere Pascual Clopés

“M’hauria agradat dedicar-me professionalment a la crítica d’art però em passo el dia assegut davant d’un microscopi”, afirma Pere Pascual. Ha heretat del seu pare, Pere Pascual Clopés, la passió per la crítica d’art i s’hi dedica desinteressadament. Fins i tot, durant un temps, compartia amb el seu pare la firma de PIC, el pseudònim que han utilitzat tant pare com fill tot i tenir estils molt diferents a l’hora d’escriure. “El meu pare era d’una amplíssima cultura i feia una crítica tradicional, literària, amb una alta densitat”, afirma Pascual.

Per contra, ell feia una crítica més distesa. “Jo feia una crítica que el meu pare deia a l’estil de José María García, el periodista esportiu que ho rebentava tot en aquell moment”, recorda el crític d’art. Algunes galeries d’art preferien l’un o l’altre, partint de l’estil literari. A vegades, per confondre els lectors del Diari de Mataró, l’un escrivia a l’estil de l’altre, a mode de joc entre pare i fill, de crític a crític.

Anys més tard, Pere Pascual ha agafat el relleu del seu pare. Ha treballat en molts mitjans locals. De fet, va ser una de les primeres cares que es va poder veure a l’antiga Televisió de Mataró. “Vaig estar durant 20 anys fent un programa d’art setmanal”, corrobora Pascual. A més, va estar a l’antiga ràdio de Mataró durant més de deu temporades i ha treballat en diferents mitjans escrits com ara el Diari de Mataró o el setmanari Capgròs, on encara avui dia fa una crítica setmanal.

“En temps de la transició, hi havia el Diari de Mataró, que era un diari de dretes, i el Maresme, que era un diari d’esquerres i jo escrivia als dos”, afirma Pere Pascual visiblement divertit. Afegeix que aquest fet pot semblar un mèrit personal, però que es deu més aviat a la manca de crítics d’art a la ciutat.


“Ha de ser subjectiva”

“Estic en total desacord amb els que diuen que la crítica ha de ser objectiva”
Segons el menor dels PIC, hi ha un concepte molt equivocat al voltant de la crítica d’art. “Sempre es diu que la crítica ha de ser objectiva i estic en total desacord: ha de ser absolutament subjectiva”, afirma Pascual amb rotunditat. Així mateix, creu que criticar un producte artístic ha de ser una expressió sincera i amb fonament. Alhora, Pascual desmitifica els conceptes de crítica constructiva i destructiva. “Per a la majoria d’artistes la crítica constructiva és la que diu que ho fan bé i la destructiva la que diu que ho fan malament”, destaca el crític. Afegeix que normalment és precisament a la inversa. “Quan dius que algú ho ha fet malament és la millor crítica i quan a segons qui li dius que ho fa bé, és la pitjor perquè l’estàs enredant”, opina Pere Pascual.

Apunts

Defineix-te
Un cartesià apassionat

Un llibre
“Escrits d’estètica: filosofies”, d’Arnau Puig

Una pel•lícula
“Amanece, que no es poco”, de José Luis Cuerda

Un viatge
Una setmana a París i una a Nova York

Una tendència
L’expressionisme abstracte

Un somni
Que l’art local a Mataró tingui la seva importància i disposi d’una col•lecció important