dilluns, de setembre 27, 2010

TIEMPO EN BLANCO


El proper dijous 7 d’Octubre , en Josep Mª Codina inaugura exposició a Barcelona, a la seva habitual galeria que és “Àmbit” , al carrer Consell de Cent. Serà una gran exposició, tant per el nombre d’obres que supera la quarantena com per la qualitat de les mateixes ja que us puc avançar, que vist el que he vist , que és força, la qualitat és molt alta i estic convençut que aquesta serà l’exposició que situarà ja a Josep Mª Codina en el segment alt dels artistes del nostre país.

A més però, l’exposició servirà per fer-ne presentació pública de l’assaig dedicat a la seva obra que ha escrit J.F.Ivars amb el títol de “Tiempo en blanco” fent referència a un poema de Caballero Bonald ( Tiempo en blanco y aviso del vacío ....”.

El nom de l’autor J.F.Ivars no serà desconegut pels lectors de “La Vanguardia” a on de manera periòdica publica els seus doctes articles en els que conjuga erudició, didactisme i profunditat , elements tots ells que si son sempre difícils de trobar en la individualitat , trobar-los en conjunt és ja un rara avis.



Ivars és a més a més historiador de l’art , professor universitari , director honorari de l’IVAM del que va ser director exercent. S’ha dedicat també a la investigació de les arrels de l’art modern , essent responsable de diverses i importants mostres entre les que caldria destacar l’itinerant al voltant de l’obra de Ràfols Casamada que va tenir parada i fonda en indrets tan emblemàtics com Nova York i Praga.Un primera espasa del coneixement artístic per aprofundir, tot filosofant i reflexionant , en l’obra de l’artista mataroní.

“... Un territori inexplorat de sensacions i percepcions visuals que ni tan sols aspiren a convertir-se en signes plàstics i es limiten a insinuar “el rastre del temps”: un bucle capriciós, a mig fer, en la tensa superfície blanca del llenç. L’ajustament “informal” de materials plàstics es transforma així en una permanent categoria estètica, sens dubte.... “ son les frases que es destaquen el la invitació ales que jo afegiria aquelles altres que serveixen per cloure l’assaig:

“Arribats a aquest punt ens trobem davant d’una nova objectivitat de la pintura que ens torna a la màgica ontologia de les coses , obsessivament qüestionada per Heidegger a El orígen de la obra de arte. Una objectivitat minimalista – l’esgarrapada lleu, quasi un tatuatge sobre la pell de l’art que evoca / invoca la candent disjuntiva nominalista: cos o ànima, en el cec combat a la recerca d’un sentiment que mostri l’inútil desassossec que acompanya el devenir humà. Tornar a la brusca radicalitat de l’objecte d’art, no poca cosa – l’art és el que representa -,però en qualitat així mateix d’una representació revolucionària que afirma la seva condició de cosa , la profunda objectualitat de l’obra d’art contemporània”.




Tot en un text que malgrat la seva densitat i profunditat entre psicològica de l’artista i filosòfica del fet de la creació , ens serveix per descobrir amb més claredat els senyals, signes , camins , raons i emocions que porten a Josep Mª Codina acrear tal i com ho fa.

Un llibre magnífic de més de cent cinquanta pàgines i més d’un centenar de magnífiques fotografies personal ( de Jordi Cantenys ) i de l’obra ( Josep Casanova ) realitzades amb tota pulcritud i reproduïdes de manera excel•lent , tot i la gran dificultat degut a l’especial sensibilitat tonal i textural de tota l’obra.

Un llibre que haurà d’estar en totes les biblioteques dels amants d’art de la ciutat i del que ja n’he pogut fruir de fa uns dies gràcies a la gentilesa d’en Josep Mª , amb la personalització d’una , per a mi molt emocionant , dedicatòria.

Una exposició que caldrà visitar de totes totes i que estic convençut com deia al començament , servirà per col•locar a Josep Mª Codina entre els noms que “sonen” en l’actualitat pictòrica del nostre país.

Escrit mentre sonava “Concert per a violoncel i orquestra, en A menor, op.129 “ de Robert Schumann.

Aquest post havia de publicar-se ahir dilluns al vespre , però per raons desconegudes , d’aquelles atribuïbles als dimoniets de Bill Gates , no ho ha estat fins un dia més tard)