SANT LLUC 2011

LA MOSTRA

Si un fos gandul, que creu que no ho és, tan sols li caldria fer us de l’arxiu, agafar l’escrit de qualsevol dels darrers anys , fer-hi retoc en el que pertoca als noms dels destacats, accentuar força més el sentit de davallada de la col•lectiva i quedaria del tot enllestit el comentari que mereix la tradicional mostra del Sant Lluc que aquest dijous s’inaugurà a les sales d l’Ateneu Caixa Laietana. Un Sant Lluc que cal dir-ho ja de primeres i de manera ben forta i clara , és el pitjor Sant Lluc dels darrers anys amb una forta davallada al respecte de les anteriors edicions .

122 artistes ( ?) van respondre a la crida de l’Associació deixant en les mans d’un jurat ocult que no secret , com em puntualitzà l’organització, ja que no es fan públics els seus noms si no hi ha sol•licitud expressa , ( aquí la fem , i de manera pública ), l’eliminació dels nombre d’obres precisa per assolir la xifra de 90 marcada per les bases de la col•lectiva.

Una crida en la que com sempre l’equilibri entre presències i absències està del tot descompensat , a l’igual manera que en el que es refereix a estils en els que el predomini absolut de la línia figurativa i l’escassa , per a no dir nul•la presència, de camps més actuals i alternatius , el que converteix la mostra quasi en una festa de fi de curs d’una acadèmia artística amb possibles i que per tant no representa , ni de bon tros, la realitat artística local.

Una exposició de baix nivell, molt pitjor que en les darrers edicions , no tan sols per la qualitat intrínseca dels participants , fet preocupant però que un en podria esperar una millora en altres ocasions , ans el que és molt pitjor, pel fet de que l’anàlisi individual de les obres presentades per cadascun dels participants ens porta a la fàcil conclusió que en una gran majoria de l’obra presentada, aquesta sembla escollida a l’atzar , quasi agafant el primer que es tenia a mà, sense apostar en quasi cap cas ,- amb les lloables i salvades excepcions -, per una obra significativa , d’aquelles de lluïment i que denoten el poder de l’artista. Un gest que marca clarament la poca estima de l’artista envers la mostra , ja que no vol “cremar” en la mateixa un treball que pugui tenir volada.

Aquests dos elements , especialment el segon , marquen el ritme pausat i desencisat de la mostra , en la que és difícil trobar, a diferència d’altres edicions, aquell nom que et crida l’atenció pel desconegut del mateix, per la seva evolució positiva , per aquella espurna de novetat que oferís brillantor en l’amortit caminar que en significa la visita. Una visita en la que recomano mostrar especial atenció en gravats i dibuixos que generalment capdisminuits davant la disbauxa pictòrica , assoleixen ara paper de privilegi per la seva cura i qualitat.

Potser per això no cal fer enguany cap mena de distinció específica. Sols remarcar l’apunt en els joves artistes seleccionats , amb una Núria Calsapeu que amb el seu gravat remarca la sensibilitat que demostra en les seves joies, un Marc Sala que referma el camí que mostrava en l’edició anterior i que es confirma com un nom a tenir ja molt en compte ja que juntament amb Pol Codina són ja la realitat del futur escultòric de la ciutat. A ells s’afegeix el nom de Ricardo Paragere , molt verd encara , però al que no es podia deixar de costat ja que conformava l’única terna d’artistes joves seleccionables, data esfereïdora que remarca encara més el caràcter negatiu d’aquesta edició.

Un Sant Lluc el d’enguany , absolutament decebedor, de molt fluix nivell, amb molt poc a remarcar i que provoca una obligada i profunda reflexió als organitzadors si de veritat volen que el Sant Lluc segueixi essent un punt clau en la temporada artística mataronina.
Un Sant Lluc que de seguir així no haurà de merèixer ni tan sols l’esforç de la visita , i molt menys qualsevol apunt en forma de comentari o crítica , fet que a bon segur alguns agrairien.

Les obres que es repdueixen en aquest post corresponen a Tomàs Safont Tria, Margarita Feixas, Pepi Roig, de Antonio, Antoni Martí Julià , Núria calsapeu i Marc Sala. estan extretres del web del l'Associació Sant Lluc que en un acte de gran professionalitat les penjà a pocs minuts d'inaugurar-se l'exposició, fet que mereix felicitació i agraïment.