NOVA TEMPORADA

Com dèiem en el post d’ahir, enguany l’IMAC per primera vegada a tingut a bé presentar el programa expositiu de la temporada. Una programació que com igualment ja varem comentar , és millor que les anteriors , no pel nivell general de la mateixa i sí per l’eclecticisme i la varietat estilística que com sempre hem cregut i defensat, ha de ser , al costat de la màxima qualitat possible , els paràmetres en que s’ha de moure la programació d’una ciutat tan mancada de capacitat expositiva, com ho és Mataró.

Una programació esdevinguda un xic poti-poti degut a que les obres de Can Serra obliguen a traslladar les exposicions allà previstes a altres espais de la ciutat. Així la programació prevista és:

CAN PALAUET:

“CAPS.A.” , la literatura i l’art .Mataró 1982 -1985 . Del 25 de setembre al 28 de Novembre.
L’Art en el pessebre mataroní . ( 19 desembre – 9 gener ).
“Construccions líriques. Man Ray i Leandre Cristòfol (21 de gener a 20 de març de 2011 )
Novellas ( 1950-2009). Del 31 de març al 29 de maig de 2011.

Exposicions que deixant de costat la de la del pessebre , per les obligacions abans comentades, conformen un conjunt teòricament prou vàlid , però que cal diferenciar.
Magnífica es preveu la de Man Ray i Cristòfol que ve de la mà de la Generalitat i per tant serà a l’estil de les de Chillida o Tàpies d’altres anys. Vàlida la de CAPS.A. pel que s’entén en el sentit de recuperar un temps històric a Mataró, el que estic convençut tindrà el seu interès i que a un personalment li portarà molts records , però que crec no es mereix ni un Can Palauet ni el temps de durada . Una exposició que alhora obliga ja a l'IMAC a preparar altres mostres en referència a altres fets i moviments que succeïren també en aquesta època a Mataró i amb més transcendència, com podria ser els casos de “Tertre” , l’escola de Mataró ( Alcoy, Rovira , Jordà , Novellas i Perecoll )o l’estudi de Can Mañé amb tot el que comportà. Però tots sabem qui mana a l’IMAC i quin és el seu cercle més proper.

Finalment l’exposició de Novellas serà , si es mantén l’ideari previ, una veritable bufetada a la seva memòria ja que la seva realització “cremarà” per uns quants anys la possibilitat d’una antològica ( el que precisa i es mereix ) i comportarà , amb el pas del temps més proper , l’oblit de l’artista.
Si algú d’aquells que tindrà mà en aquesta mostra vol demostrar la seva estimació per l’artista , que pari aquesta aberració.

CA L’ARENAS

Es manté la mostra anyal al voltant de la destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil.( planta 1)

La sala menjador seguirà amb obres dels germans Arenas ,a la sal 2 es mantenen les paridetes de Can Xalant i a la minúscula sala 1 podrem trobarnos amb Pere Fradera ( 1 d’octubre 12 de sembre ). Carlos Soriano ( 17 de desembre 3 d’abril de 2011 ), Marta Duran ( 8 d’abril a 3 de juliol) i Jordi Cuyàs ( 8 de juliol al 25 de setmbre).

Eleccions correctes en el cas de Fradera i Soriano i molt discutibles en els altres casos. Marta Duran esta col•locada amb calçador , com a complement de la seva mostra a Can Serra, i en el cas de Cuyàs ,- sense discutir la seva vàlua -, sí que es pot discutir la seva omnipresència. Dissenyador habitual ( triat a dit ) de l’IMAC, fa poc va disposar d’una individual a Can palauet , enguany gaudeix de la col•lectiva CAPS.A. de la que és un dels tres protagonistes , i ara de nou a Ca l’Arenas. Potser un grà massa , i exemple paradigmàtic de l’ètica i l’estètica i del tràfic d’influences. Sense discutir la seva qualitat , que és evident , potser un gra massa.

CAN SERRA

Marta Duran. 3 Dècades , una obsessió ( 1981-2011) Retrospectiva en motiu dels seus trenta anys de vida artística ( abril – juny de 2011)
“Carnicer i l’hiperrealisme “ Mostra antològica en motiu de la donació d’obra seva al Museu de Mataró.

Dues exposicions que cal valorar ja que ambdues obren un camí important. En el cas de Marta Duran , el del justificat reconeixement de la memòria. Una justa memòria que hauria de ser habitual i no com ara inexistent. Després d’aquesta cal repetit memòria i emoció amb el bon grapat d’autors que arriben a aquesta envejable data d’anys d’activitat artística.

En el cas de Carnicer , es demostra com si dones unesobres al Museu et monten una exposició sense raó ni causa. Carniicer va néixer a Mataró a 1921 i va morir a Barcelona a 1998. A Mataró hi va viure ben pocs anys i no va tenir cap mena de relació artística i ni tan sols hi exposà. El seu curriculum es limita a un seguit d’exposicions a Mayte Muñoz, galeria comercial de pagament del carrer Mallorca , molt demandada per afeccionats amb diners suficients per pagar el lloguer , ja que la parella de la mestressa ( Mayte Muñoz ) era Fernando Gutiérrez , peculiar crític de La Vanguardia que tenia comprada la pàgina d’art i la venia a trossets a les galeries , sempre amb encesos elogis, que s’accentuaven ( davant la riota generalitzada ) pels expositors de la galeria.

Una obra la de Carnicer , formal però sense res de l’altra mon , que mereixerà honors , mentre que es fa despreci de tants d’altres artistes més propers i valuosos.

ESPAI “f ”

Mante el seu paper de calaix de sastre.

Raül Roncero, el valor del simbols, de demà 24 de setembre fins l’1 de Novembre.

Bolets del Maresme ( 6 al 14 de Novembre)

Taller de Gravat ( 26 de Novembre al 6 de febrer)

Zona Intrusa 4 ( 18 de febrer a l’1 de maig )

10 mostra d’Art Jove (7 de maig a 3 de juliol )

Tres mostres absolutament inútils i intranscendents , tot esperant la sempre magnífica mostra que presenta la gent del taller de Gravat ( Mai entendrà l’IMAC les joies de que disposa amb Pilar Lloret i Jordi Rosés ) , mentre riem amb les experiències d’aquest friki simpaticot que n’és Raül Roncero , amb una mostra en la segons sembla hi tinc un petit paper ( em podries haver convidat a la inauguració que fins i tot podríem haver montat una perfo )

MUSEU BASSAT. NAU GAUDÍ

Inauguració l’11 de Novembre amb una mostra de 79 obres realitzades per 23 artistes , entre el 1940 i el 1969 ) amb noms tan importants com Miró, Picasso, Torres García, Ràfols Casamada , Cuixart , Tàpies...

Una programació prou atractiva , - i molt més en comparança amb la d’anteriors temporades -, que esperem i desitgem de tot cor sigui la darrera de l’actual equip de l’IMAC, en el desig de que les properes eleccions ens portin millors noms per a la cultura . Encara que dona la casualitat que cadascú dels que prenen despatx a beneficència fan bo al seu predecessor , que vist el nivell, és un fet del tot preocupant

NAU MINGUELL. " SOM ARTISTES, NO GILIPOLLES "

Avui , jornada de portes obertes dedicada als artistes plàstics. Una trentena d’assistents entre els que em trobo malgrat no haver estat convidat, tot i ser-ne el promotor. La raó una errada de direcció electrònica. El partit (PSC) la té correcte per convidar-me a la Romeria del Rocío però malament per convidar-me a Can Minguell ( visca l’organització tecnològica – administrativa)

Resto estorat de la magnificència de les instal•lacions . Un espai magnífic , molt ben dotat i realitzat amb les idees ben clares per a ser aprofitat , i òbviament entre aquestes idees no hi ha espai per els plàstics.

Can Minguell és per la gent de l’audiovisual ( en el cas artístic podríem dir un Can Xalant 2 , molt millor equipat ) però sense cap mena de funcionalitat per a la creació artística , fora de poder ser emprada com a “clients” per a la realització de weebs, promocions , etc.

Per tant , repetint la felicitació, vagi el prec de no emprar en va el nom dels artistes . La cessió d’uns espais a les golfes, a la gent del Sant Lluc i del Dimarts del Llimoner , no és una concessió a la creativitat , que allà no hi serà, és una manera de tapar la vergonya que ha de tenir la gent del govern del nou engany ( .. i van ) envers la gent de la plàstica i la possibilitat de disposar d’uns espais assequibles per a la seva creació.

Treguin el rètol de l’entrada amb l’eufemisme d’indústries artístiques i deixin en pau als artistes als que tantes vegades maltracteu, tot recordant que els hi seguiu devent uns espais de treball. És a dir , ni més ni menys com els que atorgueu a les associacions andaluses per que puguin assajar les seves patriòtiques danses.

I per damunt de tot no en feu bandera a les properes eleccions , que com molt bé deia avui en Ricard Jordà,, “Som artistes , no gilipolles”.

La imatge de la primera part del post , correspon al flyer de l’exposició CAPS.A. amb la impossible data del divendres 25 de setembre. Error o joc conceptual?

Post escrit amb la música de fons de Billy Joel ( The Stranger” )