A ON VAS PSc?

A bon segur que no és aquesta la primera vegada que escric un post amb aquest títol , però darrerament son tants els disgustos que em dona el partit al que , sense haver militat mai, he votat sempre  amb l’excepció del meu vot en blanc en les darreres eleccions a la Generalitat ( Montilla ne va ser el culpable ), que crec cal alçar la veu una vegada més ( la veu del simple votant) per preguntar públicament de nou , a on vas PSC?.

Ja fa uns quants anys en que el PSC no és el que era. La potència desmesurada de la gent del Baix Llobregat , absolutament afins a una política espanyolista ( PSOE ) i alhora absolutament cecs en el sentiment catalanista , va provocar una deriva en el llenguatge polític catalanista  que va anant minvant enfrontat a un política sustentada essencialment en un populisme municipalista ( aquí , a Mataró, també l’hem patit) , esdevingut llei.

Però les urnes dicten sempre sentència. I malgrat que davant cada davallada sempre apareixia la frase tòpica de “ hem pres nota del que ens ha volgut dir l’electorat” , el camí ha estat sempre el mateix , que en el que pertoca a Catalunya , ha estat de corcoll i costa avall.

No fa pas tant que el PSC quasi va signar la seva sentència d'autodestrucció  Va ser en el darrer congrés , perfectament orquestrat des de la base PSOE, en que a partir del fonamentalisme de les bases més properes a l’espanyolisme més ranci ( i aquí Mataró n'és exemple paradigmàtic )  , es va gestar un òrgan de Govern tan esbiaixat que cal recordar va aportar al Congrés estatal 100 vots per l’anticatalanista Chacón , front 1 de sols per al jacobí Rubalcaba.

Ara , curiosament , és aquest òrgan de Govern  del partit , el que decideix per els seus pebrots que el candidat a la Generalitat serà escollit per ells mateixos i que en un gest de magnanimitat accepten que es presenti Tura amb un mínim d'avals ( saben abastament que no en pot aconseguir més ja que s’han carregat a tota l’ala catalanista) i així poder aparèixer amb una cara mínimament democràtica.

Però està clar que els votants no ens mamem el dit . La “legalitat” d'aquesta acció no implica una legitimitat ja que s’ha de recordar molt bé el compromís que el mateix Navarro ( a Terrassa enyoren Royes el que és de delirium tremens ) va prendre tot col·locant a les primàries com a eix del seu mandat.

Ara, demà diumenge , l’aparell decidirà anomenar a Navarro com a cap de llista. Ho farà, no per el bé de Catalunya , ni del PSc ( si és que encara podem dir que existeix ) i sí per el bé propi d‘ells mateixos. I  a més intentarà lluir de democràtic. Però  a on anem ?.

Està clar que fa molt de temps , - no pas d'ara -, que el PSC va amb el pas canviat. Els seus terribles dubtes davant la manifestació de l’11-S , la seva més que errònia posició davant del resultat de la mateixa , el gravíssim error de Navarro i Rubalcaba en la festa de la Rosa , van portar al partit a un pas absolutament canviat , justament al contrari del que reclama la ciutadania d'una Catalunya a la que ha de defensar. Cal recordar que és PSc i no PSOE .

En aquest pas canviat i amb els pixats al ventre , sense saber que fer , l’única sortida que ha tingut Navarro i els seus assessors més propers davant la postura de Mas, és la de la fugida endavant , amb unes ridícules esmenes que els han convertit en personatges de pandereta i els han desacreditat del tot com a polítics forts , que són els que es precisen justament en aquests moments.

I per acabar-ho d'adobar han agafat l’excusa del temps per obviar unes primàries i seguir manant. Però de veritat algú creu que és impossible fer unes primàries com cal?. No hi ha dubte que és possible d'un modus general si s’aposta per una línia d'actuació a l’estil d’ICV , però si es vol amagar aquesta possibilitat sota l’excusa de que es convertirien en unes pseudo -primàries , no hi ha cap excusa possible per no acceptar que siguin els militants i simpatitzants els que escollin el candidat. I com excusa no ha de servir la manca de temps ja que sortosament tots sabem qui és Montse Tura i qui és Pere Navarro i que poden aportar al futur d'aquest país. I queda clar per hom que no sigui un ase , que la balança qualitativa queda clarament decantada vers Montserrat Tura.

En aquests moments “El Periódico” , diari que no es pot considerar pas com anti socialista , publica dues enquestes . En una d'elles explica que 3 de cada 4  catalans està per el referèndum i el dret a decidir . En l’altra 2 de cada 3 votants a l’enquesta creu que Montserrat Tura hauria de ser el cap de llista.

I si voleu elements més propers només cal entrar en la xarxa i en el que pertoca a la nostra ciutat veure per on van els trets . Mentre que els actuals regidors i veritables ànima del partit en molts anys es troben en el cantó de les primàries i presenten el seu suport a Tura , el sector espanyolista que domina el partit després del cop d'estat del darrer congrés , defensa a través del bon amic D.Bote ( amb la intel·ligència que tens com has pogut caure sot el poder d'aquests capsigranys ) que no hi ha temps per organitzar unes primàries com cal ( si l’organització no es veu en cor millor que plegui ) i treu a passejar al hoolligan ultramuntà de Carlos Fernández per que etzibi a tort i dret , a tot aquell que no es mogui en l’òrbita de l’aparell.

I així estem. Demà diumenge es consolidarà la signatura de l’acta de suïcidi col·lectiu del PSC , anomenant a Pere Navarro com a cap de llista , personatge al que òbviament votarà sa mare , però no jo. I així es consolidarà la manca de visió política d'un poder entregat en cos i ànima al PSOE i que viu d'esquenes a la realitat nacional de Catalunya , ja que a questa és ben llunyana a aquella que ells desitjarien.

És per això que el divorci sembla ja obligat. Cal renovar el PSC de manera definitiva i sols es pot aconseguir mitjançant una veritable refundació i foragitant  a tots aquells incapaços d'entendre que socialisme i catalanisme han de ser els pilars fonamentals del partit, encara que el converteixi de moment en un grup residual i estigui lluny dels seus temps millors. Que d’enlairar-lo ja en tindrà cura tots aquells que creiem en el socialisme i que entenem que Catalunya és el nostre país i la nostra Pàtria.