EMILI BADIA. EL CONVIDAT

 

 

 

No hauria estat complert el nostre comentari al voltant del Sant Lluc sense fer comentari de l’artista convidat que en aquesta ocasió és l’escultor i ceramista Emili Badia.

No vull ni puc negar l’enorme respecte que em mereix el treball de l’Emili Badia a qui vaig conèixer fa ja un bon grapat d’anys quan em convidà a visitar el seu estudi que per un llavors tenia al costat de la Pça de Cuba , tenint com a veí al gran amic ja desaparegut , en Pepe Novellas , que va fer de mitjancer de la trobada.

Per un llavors tan sols havia vist un parell de peces seves , amb especial record per uns dofins enormement decoratius però que fàcilment feien ensumar que allà hi havia matèria per polir. Recordo el general de la conversa i també que vaig sortir gratament impressionat per dues coses molt importants , i també molt inusuals, en algú que vol ser artista , com ho son una humilitat extrema i uns immensos desitjos d’aprendre. I més quan aquests començaments en el món de l’art era en edat de jubilació quan havia acabat la seva feina com empresari tèxtil.

 

 

D’ençà aquella trobada han estat moltes les xerrades amb ell i he pogut seguir la seva evolució, els seus dubtes , la seva lluita i principalment el seus resultats i sempre he quedat sorprès per el manteniment d’un desig de frescor , de fugir de l’habitual, de voler ser personal, de jugar amb la matèria i amb el concepte, ja sigui cercant la força dels volums compactes en peces com els seus toros , o apostar per la juguesca d’un art eròtic , que podria semblar inversemblant per una persona d’una certa edat i senyorial sempre en el tracte i el posat.

Avui el sant Lluc el té com artista convidat i jo n’estic content. En el recull que ha presentat hi ha obres de tota mena , d’aquelles més simples fins a d’altres de gran força creativa, però en totes elles es manté aquells signes que mostrava en el seu començament , la humilitat de qui sap que està en el camí, i les ganes d’aprendre per seguir endavant.

Per això la seva presència és una petita lliçó que no hauria de passar desapercebuda per ningú. Una lliçó a la que m’apunto i que demostra que en l’art sempre hi ha temps per fer i per sentir-se artista.

Emili Badia , un bon artista i una millor persona. Felicitats.

 PS.- L’obra de l’Emili no es troba amb facilitat a la xarxa. No disposant de fotografies el actualment exposat , les fotografies del post corresponen a una antiga exposició de fa uns anys i a una peça de col·lecció particular.