IVA CULTURAL

 

 

 

Aquest cap de setmana s’ha començat  a aplicar el nou IVA a la industria cultural, per emprar un genèric. El fet cultural, un element d’entreteniment, com maldestrament l’ha definit un alt cap del Ministeri d’Hisenda , passa a suportar un IVA del 21% , el que significa un augment del 13% , convertint-se en el gravamen més alt que pateix la cultura a tota la UE.

De les conseqüències que es poden derivar d’aquesta pujada brutal i injustificada hom en va ple, però d’entre elles, de la que menys s’ha parlat n’és la referent al camp artístic que de moment ja ha comportat una conseqüència absolutament impensada i inusual, com ha estat la decisió de la prestigiosa Galeria Canals de Sant Cugat de cobrar , a partir d’ara mateix , 3 euros per entrar a visitar les exposicions que presenta la galeria.

En Josep Canals , home d’empenta , compromès fins a la medul·la amb l’art, amb una galeria amb més de 30 anys de història i que conjuga perfectament tots els verbs accionals de l’art , des de la seva aposta per la Biennal d’Art Contemporani de Catalunya  fins al seu suport a aquell artista que s’inicia i que precisa de recolzament , explica a qui el vulgui escoltar que aquesta pujada és el cop definitiu al mercat de l’art.

Amb un IVA d’un 21% , més les despeses de manteniment de la galeria amb tota la rècula d’impostos que comporta , i els beneficis propis que ha de comportar tot negoci, converteix del tot en inviable una aposta artística i cultural dons l’encariment del producte ( obra de l’artista ) fins el preu final és tan bestial que sols li queda plegar veles i deixar el comerç de l’art en les mans del propi artista.

I les exposicions?. Doncs si la despesa que signifiquen no es pot “carregar” en la venda degut al munt d’impostos, en Josep Canals sols ha trobat la solució del pagament d’una entrada. Si es paga per veure cine , per escoltar un concert , dons caldrà pagar per veure una exposició. I de moment ha establert la quota de 3 euros.

Com espectador, queda clar que no m’agrada gens la idea. Visitant compulsiu d’exposicions com soc em pot costar mig sou el vici , però el que és pitjor , pot allunyar definitivament a l’espectador de les galeries d’art que ja viuen prou escasses de visitants. Tot sembla a cop d’ull, una intel·ligent manera de cridar l’atenció en relació a un problema al que s’ha arribat per l’estultícia d’un govern d’inútils i descerebrats culturals. Però és un exemple que pot quallar i que faria molt de mal a un concepte , el del negoci de l’art , que està en coma profund i podria quedar en un estat irreversible.

Ah! , que a Mataró cap problema , dons ja fa anys que no tenim cap galeria comercial amb cara i ulls?. Aquest és un altra tema per parlar-ne. Un tema que és igual de trist i lamentable.