dilluns, de setembre 24, 2012

MALES NOTICIES






Avui dilluns saltava la sorpresa en una noticia que ha agafat a quasi tots en calçotets. Quim Barnola , la mà dreta de l’Alcalde , qui ha governat en l’ombra aprofitant la seva habilitat per negociar amb tothom , intentant marcar una línia coherent en la disparitat de l’equip de Govern, - poc Govern i menys equip -,  intentant marcar un full de ruta davant la divergència de pensaments , i molt especialment de capacitats, ha dit adéu.  Ha dimitit per motius personals  que és el que és diu quan un dimiteix per què ja en té prou i per què, com molt bon professional que és , se sent incapaç de portar la barca del Govern , que fa aigües per arreu , a bon port. I davant d’això la seva honestedat l’ha fet plegar.

Una dimissió que com castell de cartes ha provocat  una concatenació de canvis que afecta , i de manera ben negativa , al món cultural. Així Josep M. Torrent que havia arribat a dirigir l’IMAC després d’un munt de negatives prèvies per part de persones del més variat pelatge , assoleix el càrrec de Barnola , mentre que és substituït per , ( Oh sorpresa ) , Esther Merino que havia estat  directora de l’IMAC en la infausta època de Sergi Penèdes. És a dir que pitjor no podem anar.

J.MºTorrent, home de partit i expert en comissariats polítics en els mitjans periodístics  públics, per seguir que de cap manera aquestos es desviessin de la línia marcada, va aterrar a l’IMAC i de seguida va entendre que era tant el que precisava canviar que calia començar per alguna ben espectacular per , al menys , cobrir-se les esquenes. I Les Santes era  el punt escaient , i més davant tota la problemàtica de l’any anterior. Així , quan vaig intentar parlar i discutir el tema plàstic , m,ho va deixar ben clar de manera ben honesta: Aquest any sols obriré una carpeta , la de Les Santes. L’any que bé , ja veurem.

Dons no, no ho veurem. Unes noves carpetes s’obren ja a la seva taula. Sort.

I la seva substituta és Esther Merino , és a dir , el zero absolut. Directora de l’IMAC després de la desaparició de Pena i com a pagament dels serveis prestats a ERC en l’alcaldia d’Argentona  i sota l’aixopluc de l’ex-alcalde Soy , Merino va ser la `perfecta definició del polític que arriba a un càrrec sense tenir-ne idea , i el que és pitjor, sense cap mena de ganes d’aprendre res. Així va ser el seu camí: No voler saber  res , no acudir a cap acte , escaquejar-se de tota responsabilitat i com que era incapaç  per ineptitud ,  va pensar que el millor era no decidir res i deixar que la barca de Penedès s’enfonsés en la misèria més absoluta.

Ara torna al càrrec, molt greu error, ja que ningú dubta de la seva ineptitud, però és clar, entre aquells que encara creuen que l’IMAC té futur en la seva dilució en el cos de l’Ajuntament l’alegria ha estat enorme. Ara de nou queda clar qui és qui mana a la cultura municipal que no és altra que Gisel Noè. I si aquest fet és terrible per la cultura mataronina , per la plàstica és paorós.

Que Déu ens agafi confesats.

PS.- Un bon amic diu que potser jo soc el menys indicat per escriure a quest post ja que mirant lluny potser en soc un dels responsables. Però crec que s’havia de fer , tot pensant  que vaig encertar de ple en la decisió més difícil de la meva trajectòria cultural.


RESPECTE PER ELS CIUTADANS

Mataró i Barcelona tenen govern de CiU.

Aquest cap de setmana, Festa Major de Barcelona. Gran festa a l’antiga fàbrica de cervesa Damm amb grups de nivell internacional. L’espectacle acaba rigorosament abans de les dotze per preservar el descans dels veïns.

A Mataró, “Festa de tardor” organitzada per la Hermandad del Santo Sepulcro , els que van portar a  la legió per a la seva “actuació” processional.  Que fa una germandat de Setmana santa organitzant una “Festa de Tardor”?. No ho sabem, el que si sabem és que va fer la festa amb tot el suport municipal i la presència i felicitació de Joan Mora  i Quim Fernández , mentre que els veïns ens ho menjàvem tot degut al decibels de la festa.  Una festa que el dissabte vespre va tenir  la disco mòbil més cutre del món, que  va aguantar fins a les dues de la matinada.

 Això sí que és preservar  el descans dels veïns. Gràcies