Miro la manifestació per televisió i , amb totes les discrepàncies d’opinió, maleeixo que mentre el poble de Catalunya està dient una cosa , la gent del partit al que voto de sempre , està paint l’arròs covat i regat amb Don Simón , que han menjat a la Pça Occitània de Mataró.
No es poden posar portes al cel i menys als pensaments dels votants , i allunyar-se de la realitat política i social , clarament explicitada en un dia com avui. És digne d’una ceguesa política que sols es pot apaivagar amb una dimissió, o en aquest cas amb una refundació del PSC.
No pot ser que es malmeti el treball per el país dut a terme per el PSC durant tant d’anys , donant l’esquena al poble i tancant-se en un espanyolisme caduc i fora de raó. Catalunya precisa de solucions i el silenci del PSc no és pas una d’elles ans el contrari.
Evidentment que seguiré votant al PSc que aporta esperit a Catalunya. El de Maragall , Tura , Geli , Elena , Ros .... i tants d’altres. Però a aquest PSC de fandango i pandereta els votarà el seu pare.
Ahir el PSC va perdre un comensal a l’arrossada ( absolutament parella a la botifarrada a la Hispanitat que fan els Maulets) dons no vaig acceptar la convidada, i avui han perdut un votant, dons el meu sentit d’estima a Catalunya depassa en molt el meu sentiment socialista.
Avui el PSC ha quedat definitivament transformat en PSOE i aquest és un fet absolutament trist i lamentable.
Arrivederci companys i que tingueu sort, encara que tots sabem que amb aquestes premisses és del tot impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada